Estem convidats a treballar per deixar un món millor del que hem rebut
El manament d’estimar els enemics, no és res més que el manament de l’amor portat a les seves últimes conseqüències. És una evolució d’allò que Moisès rebé de Déu al Sinaí, i que Jesús –que morí perdonant als seus botxins– elevà a la màxima perfecció. Déu sempre ha estat un de sol i el mateix, i també sempre ha donat el mateix al seu poble: el seu amor. Però la humanitat ha anat evolucionant, i amb el pas del temps ha pogut anar assolint cada vegada un grau més profund en la comprensió de la força de l’amor. Si en els temps antics les venjances eren habituals, i sovint desproporcionades al mal que s’havia rebut, feia falta que Moisès establís l’«ull per ull, i dent per dent»: suposava estimar una mica més del que es feia. Però en realitat era una fase molt preliminar en l’assoliment del manament que els resumeix tots: estimar Déu i als altres com a si mateix. Per això Jesús proposà d’estimar els enemics. Estimar absolutament a tothom, és la única manera com podem correspondre plen...