Homilies de l'Efrem

Els darrers anys la manera de viatjar ha canviat molt. Abans miràvem el mapa, sortíem i preguntàvem. Ara anem al Google , posem l’adreça, se’ns marca el destí amb una xinxeta vermella, i la màquina ens va donant indicacions per no perdre’ns. Amb l’episodi de la Transfiguració , Jesús fa avui una cosa semblant amb nosaltres: ens posa la xinxeta vermella del nostre destí final, perquè sapiguem on ha d’anar a parar el nostre camí per la vida. L’episodi de la transfiguració va passar quan Jesús anava de camí cap a Jerusalem, abans de la seva passió i mort. Feia poc que Pere l’acabava de reconèixer com a Messies, i Jesús els havia començat a parlar dels patiments que havia de passar abans de la resurrecció. Però com que Pere havia rebutjat aquest anunci i els altres deixebles tampoc no ho devien tenir massa clar, Jesús els agafa, se’ls emporta dalt d’una muntanya i allà els deixa veure la seva glòria divina. Aquell fet confirmava la confessió que Pere acabava de fer sis dies abans: ...

Molts segles abans de Jesús, després d’haver passat quaranta dies i quaranta nits a la muntanya parlant amb Déu, Moisès es va dirigir a un poble que encara no estava preparat per comprendre la immensitat de l’amor de Déu. I per això els va parlar de condicions, com si l’amor fos una moneda de canvi: «Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu, sota condició que tu […] observis els seus decrets […] i l’obeeixis», sentíem a la primera lectura . Però, uns quants segles més tard, calia fer un pas més. Per això Jesús, després d’haver passat quaranta dies i quaranta nits al desert en pregària, pujà a la muntanya i parlà al poble en uns altres termes: s’ha d’estimar als altres gratuïtament, desinteressadament, sempre i a tothom. I perquè quedés ben clar, afegí: “fins i tot als enemics”. Vint segles més tard, els qui ens trobem a la muntanya escoltant a Jesús, avui som nosaltres. I ho fem dins d’aquest període de quaranta dies i quaranta nits que és la Quaresma, un temp...