Homilies de l'Efrem

Aquests últims dies, com a primera lectura hem anat llegint una selecció de fragments del llibre del Gènesi, en particular del cicle de Josep i els seus germans; i avui en concret ens ha estat proclamat el darrer fragment, amb què es clou el cicle i el llibre. Tota la història en conjunt de Josep i els seus germans és una obra literària de primer ordre i d’una gran bellesa, però no només això: sobretot, és també una història que ens fa pensar a mostrar-nos com el bé i del mal en la vida real apareixen misteriosament units i barrejats, i ens ajuda a veure com Déu moltes vegades se serveix d’un mal per treure’n un bé. Ens ajuda a endinsar-nos en la compassió i el perdó, veient la gran misericòrdia que Josep té envers els seus germans que el van trair i com és capaç de perdonar-los i salvar-los. Ens commou mostrant-nos com Déu és capaç de transformar el cor de les persones, i concedir una gran magnanimitat fins i tot a aquells que en un moment donat es poden haver sentit ferits, o direct...

Els deixebles de Joan Baptista, igual que els fariseus, solien fer dejunis regularment. Per ells el dejuni era una pràctica de pietat individual ancestral, que sempre havien vist fer i que feien amb convicció pensant que contribuïa a fer que el Regne arribés més aviat. Convençuts d’això, doncs, no podien entendre que els deixebles de Jesús no dejunessin. I per això van anar a trobar Jesús i li van preguntar com era allò. Però Jesús, naturalment, tenia una altra informació i un altre punt de vista: el Regne ja havia estat inaugurat amb la seva arribada, i el problema no era el dejuni; era la mentalitat. Per acollir el Regne, per entendre tot el que Jesús els havia vingut a explicar, el que calia no era dejuni; era una obertura, deixar enrere els antics esquemes simbòlics que imperaven en l’antic poble d’Israel i obrir-se a una nova era. Calia passar la pàgina de la Llei, l’exclusió i la falsedat religiosa (simbolitzada pels bots vells), i beure el vi nou del Regne de Déu, que era tota ...