Homilia del dissabte de la setmana IV durant l'any / II

Evangeli Mc 6,30-34Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: --Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.

Benvolguts germans i germanes en Crist:

Déu està disposat a escoltar-nos, sempre. És la conclusió que podem treure de l'evangeli d'avui, en el que vèiem com Jesús, malgrat que tenia la intenció de reposar amb els seus deixebles quan va anar a aquell lloc despoblat, en veure la multitud que hi havia anat expressament per trobar-lo, va deixar el que tenia previst, i es va posar a instruir-los llargament. Perquè ningú no és indiferent per al cor de Jesús.

Déu està disposat a escoltar-nos, sí. Però... què li demanem, nosaltres? En aquesta qüestió, ens pot il·luminar el text de la primera lectura. En ella Déu se'ns presenta com un pare bo, que tot i saber què és el que més li convé al seu fill, deixa que sigui ell qui ho descobreixi i ho demani. Si un pare que fos molt ric, però només pel fet de ser-ho donés al seu fill tot allò que li demana –i al moment–, no el deixaria créixer. Un pare vol que el seu fill creixi, però sobretot vol que ho aprengui a fer per ell mateix. Per això, Déu deixa que sigui el mateix Salomó qui descobreixi què és el que més li convé. I ell, que és el prototipus de la saviesa, encerta el que ha de demanar: no vol riqueses ni béns temporals, sinó el do del discerniment, que li ha de permetre dirigir les seves accions.

Nosaltres, germans i germanes, segurament no hem de governar tot un poble, però tots tenim l'encàrrec de governar les nostres vides. Com la gentada que es va afanyar per arribar al lloc on era Jesús, hem vingut avui a la riba d'aquesta Eucaristia. Ho hem fet per posar-nos a la presència del Senyor, i segurament amb la intenció de presentar-li les nostres súpliques i els nostres anhels. Però com va fer Jesús, potser hem de saber renunciar a fer el nostre voler, i demanar-li a Déu allò que realment ens convé. Salomó, va saber veure que necessitava el do del discerniment. Nosaltres, com a timoners de la nau de la nostra vida, hem de fer l'esforç de llençar al mar el llast de la pròpia voluntat  –que pot estar equivocada– i deixar-nos conduir per Jesús al port de l'autèntica saviesa.

L'autèntica saviesa no és propietat dels científics o dels intel·lectuals, sinó de les persones que amb senzillesa, saben posar la voluntat de Déu per damunt de la seva pròpia. L'autèntica saviesa consisteix en saber menar la pròpia vida cap a l'únic destí correcte: el Regne de Déu, que Jesús no es va cansar de predicar. Per això, l'adveniment del Regne de Déu ha de ser el principal objecte de la nostra pregària. Si hi sabem arribar i fer-nos-el nostre, la seva possessió és la que ens donarà la joia suprema, i la veritable alegria. Per això Déu no ens donarà riqueses ni luxes encara les hi demanem. Sí que ens podrà donar, però, amor i saviesa, perquè arribem a la salvació; ens podrà fer el do de la intel·ligència, de la felicitat interior, i d'altres béns no materials com el do del discerniment que va demanar Salomó. Perquè Déu és un pare bo i omnipotent, que vol que ens impliquem en la nostra salvació, però no fa servir els seus dons infinits per al nostre caprici ni segons el nostre criteri, que sense voler pot ser curt de mires.

Déu està disposat a escoltar-nos, sempre. Les persones ens poden fallar, –o ens pot semblar que ens fallen. Però passi el que passi, Déu no ens fallarà mai perquè sempre està disposat a escoltar-nos. Sapiguem-li demanar, doncs, ara que som a la seva presència, que com als seus deixebles ens concedeixi un moment de repòs que ens ajudi a veure el que més ens convé. Deixem-nos instruir per la paraula de Jesús que és la Saviesa del Pare. Prenguem com a exemple la vida dels sants que, com St. Jeroni Emilià que recordem en aquesta Eucaristia, van saber despullar-se la pròpia voluntat i posar el Crist en el centre de les seves vides. I demanem-li que ens faci participar de l'alegria del seu Regne. Ben segur que, com Salomó, si demanem el que ens convé, ho obtindrem.