Homilia del dissabte de la setmana XXXIII durant l'any / II

Evangeli Lc 20,27-40
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».
Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre». I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

Benvolguts germans i germanes en Crist:

Una vegada més, les paraules de Jesús van a l'arrel d'un dels aspectes més essencials de la nostra fe: la creença en la resurrecció. En el Credo expressem la nostra fe en una vida més enllà de la mort, una vida eterna, i diem que esperem la resurrecció dels morts. En el fragment de l'Evangeli que hem escoltat, Jesús dóna per suposada l'existència d'un món venidor, i la resurrecció dels morts. Fins i tot ens detalla com serà aquesta vida futura: una vida en la que ja no podrem morir, i per tant, no ens caldrà casar-nos; una vida en la que serem com àngels, en la que serem fills de Déu. Aquest evangeli ens convida, doncs, a preguntar-nos: Què és exactament la fe en la resurrecció?

Una de les coses comunes a tota la humanitat, és el fet que tots hem de morir. La separació entre el cos i l'ànima al final de la vida terrenal, afecta absolutament a tothom: homes i dones, joves i vells, rics i pobres, savis i ignorants... Fem el que fem, tard o d'hora arribarem a aquest moment. Però per Jesús sabem que el moment de la mort és tan sols això: un moment, un punt en el camí. El destí final, la meta vers la qual tots caminem, serà aquest altre món del que Jesús ens parlava, un món que està per venir, i en el que ja no hi existeix la mort. Serà allà on la nostra ànima i el nostre cos es tornaran a ajuntar de nou, per sempre. Això és la fe en la resurrecció.

Una altra qüestió és si podem saber el “com”, i el “quan” tot això passarà. Sobre el “com”, Jesús ens deia que «serem com àngels». Per tant, podem deduir que aquest cos que s'ha d'unir de nou a la nostra ànima no serà com el que tenim ara: serà un cos gloriós, un cos transformat que ja no estarà subjecte a les lleis de l'espai i del temps. Sobre el “quan”, el text només es referia a un futur indefinit, «el món que ha de venir», i altres passatges de l'escriptura tampoc no ens el concreten, i ens diuen que no en podem saber ni el dia ni l'hora. Tot plegat, doncs, són qüestions que s'escapen a la nostra comprensió, com els passava als saduceus que el text ens presentava parlant amb Jesús.

Segons les fonts de l'època, els saduceus eren el partit aristocràtic conservador, principalment de la classe sacerdotal. Només acceptaven els cinc llibres de Moisès com a Escriptura. I negaven la doctrina de l'altra vida, perquè deien que no s'ensenyava a la Torà. En el text que ens ha estat proclamat, es presenten davant de Jesús amb una actitud burlesca, ja que segons les seves creences i costums, la fe en la resurrecció era absurda. Però Jesús rebat el seu punt de vista, precisament a partir dels texts que ells acceptaven: sense adonar-se'n, amb el problema ja tenien plantejada la solució.

Nosaltres no som saduceus, però podem tenir els mateixos dubtes i dificultats per creure que ells tenien. De fet, pensar que després de la mort la vida continua d'una manera espiritual, sol ser fàcil d'acceptar. Però creure que el nostre cos mortal ha de ressuscitar és una qüestió més difícil, perquè intentar pensar la manera de fer-ho possible depassa la nostra imaginació i el nostre enteniment. Només hi podem arribar per la fe, a partir dels relats de la resurrecció que ens mostren un Jesús que continua viu, ara i aquí, per a nosaltres. Potser com els saduceus, nosaltres ja tenim al nostre abast allò que ens ha d'ajudar a creure. Perquè en l'Eucaristia que estem celebrant ja se'ns fan presents totes aquestes realitats: el pa i el vi que oferirem es transformaran en el Cos i la Sang de Crist; la paraula de Jesús que hem escoltat, si l'acollim amb fe, també anirà transformant ja des d'ara el nostre interior. I és a través d'aquests dons que, a més d'identificar-nos amb el Crist i trobar un ajut a les nostres forces, ja podem desitjar la vida eterna, i unir-nos des d'ara a l'Església del cel. Que el seu Esperit Sant ens hi ajudi.