Homilia del dissabte després de Cendra

Evangeli Lc 5,27-32

En aquell temps, Jesús sortí, veié un cobrador d'impostos que es deia Leví, assegut al lloc on recaptava, i li digué: «Vine amb mi». Ell ho deixà tot, s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Leví convidà molta gent a casa seva. Molts cobradors d'impostos i altra gent eren a taula amb Jesús i els deixebles. Els fariseus i els seus mestres de la Llei se'n queixaven als deixebles de Jesús i els deien: «Per què mengeu i beveu amb cobradors d'impostos i pecadors?» Jesús els respongué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».

Benvolguts germans i germanes en Crist:

És un deure de tot bon ciutadà pagar els seus impostos, tant si estem d'acord com si no en la manera de calcular-los, en la quantitat d'impostos que hi ha, o fins en la manera de repartir i destinar els diners recaptats. En el model actual de societat que la història ha produït, els impostos són un element important: gràcies a ells tothom contribueix a la despesa pública que l'estat ha de fer, per tal que tothom tingui un major benestar. I això ja era així en temps de Jesús, amb les diferències pròpies del context: l'Imperi romà recaptava uns tributs, que entre altres coses revertia en una sèrie d'obres públiques, que suposadament havien de facilitar la vida dels conciutadans.

Fins aquí, tot sembla clar. Però ens podríem fer una pregunta: Si la finalitat principal de la predicació de Jesús va ser també la d'un regne, el Regne de Déu, com és que mai no ens va parlar de la organització de cap estat, ni de cap model polític determinat, ni molt menys de la organització dels impostos? Si l’evangeli d’avui fa referència als impostos, és per un fet purament circumstancial: Jesús va cridar un cobrador d'impostos, que després el convidà a menjar i beure amb ell a casa seva. I tothom sabia que els cobradors d'impostos eren pecadors, ja que recollien molt més del que havien de satisfer a les arques públiques, quedant-se la diferència per a ells.

Si Jesús no es va dedicar a predicar un model d'organització que resolgués les deficiències socials del seu temps, doncs, és perquè el poble de Déu que és l'Església s’ha de regir per uns principis molt diferents dels que mouen el món. L'Església no és un poble lligat a un territori, una cultura, una ideologia o uns interessos, sinó que va més enllà: és un poble unit per la crida de Déu, que és universal, i que té per llei principal la de l'amor, la misericòrdia, la pau i la justícia que vénen de Déu. I per aquest motiu Jesús no es dedicà a predicar un model concret de societat, o a anar a trobar al qui podria canviar aquest model, sinó que justament es va dedicar a cridar persones individuals com aquest funcionari de l'engranatge, que a més, ho feia malament. Jesús va a trobar al pecador, perquè «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts».

Si féssim un repàs dels principals fets de la història de la salvació, veuríem com el pecat sempre apareix lligat a la conducta humana. Però també veuríem que al costat d’aquest pecat que tanca les portes de la felicitat, allunyant-nos de Déu i dels germans, hi apareix constantment un Déu que amb el seu amor infinit reprèn un cop i un altre la iniciativa tornar a obrir les portes que el pecat havia tancat. Jesús, apropant-se al cobrador d’impostos, ens revela un cop més que la veritable voluntat de Déu és anar a trobar al pecador perquè se salvi, per guarir-li les malalties que l’allunyen de Déu com ho faria un metge. I el fet que la litúrgia ens proposi justament avui aquest fragment, ara que som al començament de la Quaresma, ens ha d’omplir de joia i d’esperança: a l’inici d’aquesta oportunitat que tenim cada any per convertir-nos, i tornar a dirigir la nostra atenció cap a Déu i cap a la seva voluntat, se’ns recorda que Jesús està obert a acollir tothom, fins i tot al pecador. I se’ns recorda també que nosaltres podem estar oberts a acollir l’altre de part seva amb aquesta finalitat, sigui qui sigui l’altre.

L’Eucaristia que estem celebrant ens actualitza a cadascú de nosaltres aquesta paraula, aquí i ara. Convertim-la, doncs, en una ocasió més d’acollir Jesús a la casa del nostre interior. I demanem que la seva paraula i el seu exemple ens ajudin, perquè el dia que haguem de pagar el deute de la nostra vida, puguem fer-ho amb l’amor que ens haguem dedicat a cultivar, i la misericòrdia que el Senyor ens hagi ensenyat a tenir.