Homilia del dissabte de la setmana IV de Pasqua
 |
| Jesús amb els seus deixebles, de Rembrandt (1634) |
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la faré».
Benvolguts germans i germanes en Crist:
Podem arribar a conèixer amb tota la seva
profunditat un Misteri? Per molt que estudiem, llegim, experimentem, o deduïm,
podem arribar al ple coneixement del Misteri del Crist ressuscitat? Per
definició, un Misteri és insondable; a mesura que ens anem endinsant en el seu
coneixement, s’obren noves preguntes i perspectives que ens el fan encara més
profund. Per això, la pregunta que Jesús li feia a Felip a l’evangeli, té raó
de ser: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em
coneixes?»
Els quatre evangelis coincideixen a narrar
que Jesús va cridar un grup de dotze deixebles com a col·laboradors més
propers. No és un nombre casual: es tracta de veure que Jesús va inaugurar un
nou poble de Déu, sortit de l’antic poble d’Israel que estava constituït sobre
les dotze tribus. Els dotze deixebles, doncs, serien el ferment del nou poble
de Déu que és l’Església, i apareixerien com una prolongació del Senyor, de la
mateixa manera que el nou poble de Déu era una prolongació de l’antic. Per això
ens pot sorprendre –o si més no cridar l’atenció–, el fet que si aquests dotze
deixebles havien estat triats directament pel Senyor, més d’un cop els hagués
de rectificar i de vegades renyar, o fins i tot apareguin encarnant alguns
defectes com podrien ser la falta de fe, les discussions, o l’ànsia de poder. És
una paradoxa, però, que en realitat es converteix en un consol: els deixebles
de Jesús que han estat cridats per ell, i són la seva prolongació en el món
real, avui som nosaltres; per això ens consola i ens ajuda el fet de veure que –malgrat
els nostres defectes–, Jesús compti amb nosaltres per expandir la seva paraula
i la seva Església enmig del món.
Fa molt de temps, que el Crist ressuscitat
està amb nosaltres. El trobem cada vegada que ens reunim en el seu nom, cada
vegada que mengem i bevem el seu cos i la seva sang –com farem d’aquí un
moment–, cada vegada que escoltem la seva paraula, i sobretot cada vegada que
en nom seu ajudem a un germà o germana que té una necessitat, sigui quina
sigui. I això, encara que no siguem perfectes. Perquè per seguir el Crist, no en
cal ser, de perfecte. Ell mateix va triar per col·laboradors més propers a persones
humanes, que tenien els mateixos defectes que podem tenir tots i cada un de
nosaltres. I és així com ha fet créixer el seu poble durant segles. Això sí,
per poder-lo servir cada vegada millor i convertir-nos en la seva prolongació
aquí a la terra, és necessari que cada dia aprofundim més en el seu coneixement.
Per això la pregunta que avui hem sentit, ha de seguir ressonant en cada un de
nosaltres: Fa molt de temps que estic amb vosaltres, però, em coneixeu?
Quan llegim segons quines notícies, sovint
ens podem preguntar què és el que està passant: sembla com si a moltes persones
els manqués allò més profund que les hauria de sostenir, fins al punt que la
persona humana hagi esdevingut un parany per a ella mateixa. Potser hem deixat
que aquest lloc central que hauria d’ocupar el Misteri del Crist quedés buit, o
un fals coneixement d’ell ens ha fet caure en diversos errors, o bé aquest lloc
l’han ocupat altres coses que no haurien de ser centrals. Per això, la voluntat
de conèixer cada dia més el Crist, hauria de ser cada dia més viva: així li
retornaríem aquest lloc central, la seva persona ens sostindria, i seriem
llevat en el món que fes créixer el seu Regne. I quan les altres persones
veiessin aquella joia i aquella alegria que ens haurien de ser característiques,
contribuiríem a expandir el Crist a la terra. I això malgrat els problemes i
les dificultats. Prenguem-nos, doncs, aquest temps pasqual, com una oportunitat
d’aprofundir en el Misteri del Crist ressuscitat, que és un reflex del Pare, i
així la nostra actitud i les nostres obres l’aniran expandint cada vegada més en
el món.
