Homilia del dissabte de la setmana XXXI durant l'any / I

Evangeli Lc 16,9-15

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «Jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva. L'home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».

Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot això, es reien de Jesús. Ell els digué: «Vosaltres, davant la gent, us feu passar per homes justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta grandesa que els homes admiren».

Benvolguts germans i germanes en Crist:

Tots tenim una relació o altra amb els diners. En tinguem molts o pocs, si més no tenim la necessitat de fer-los servir. Així ha estat durant segles, i així era també en temps de Jesús. I en l’evangeli d’avui, d’entrada sembla que Jesús ens vulgui parlar dels diners, però en realitat vol anar més a fons. Mirem de fer-ne cinc cèntims.

Si revisem tot el que Jesús diu en referència als diners o les riqueses, veurem que més aviat ens adreça un crit d’alerta: «És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu», diu en un altre passatge. I això és perquè Jesús coneix la naturalesa del nostre cor, i sap com n’és de fàcil que caiguem en la temptació de pensar que la nostra seguretat està en els béns materials, i no en Déu. És el que li passava a aquell jove ric que volia seguir a Jesús, però no fou capaç de fer-ho perquè tenia molts diners i no hi volia renunciar; i és el que avui passa a tantes persones –com podem llegir cada dia al diari–, que han dedicat un gran nombre d’energies a fer créixer el patrimoni. Però ho han fet en va, perquè lluny de portar-los un augment de la felicitat, en el fons acaben adonant-se que han edificat sobre el fang. I això ens pot passar també a nosaltres: si el nostre interès és únicament pels diners en realitat estem adorant a un ídol, perquè tot el nostre esforç va dirigit a acumular uns béns que després haurem de deixar. I això és el contrari del que Jesús vol de nosaltres.

Ara bé, encara que hi hagi una dificultat per fer compatibles els diners amb el seguiment de Jesús, en realitat també veiem que els diners no són del tot dolents. En el fons ens fan falta, i per guanyar-los hem de fomentar virtuts. I ben usats també tenen una part positiva: podem fer bones accions com ajudar als pobres, o invertir en projectes solidaris pels qui més ho necessiten; i també ens poden donar un suport material que ens permeti tenir temps per treballar pel seu Regne. Però no és exactament en aquest sentit que Jesús s’hi refereix, sinó que en realitat ens interroga sobre la nostra relació amb ells: El nostre interès més profund està en acumular béns materials i caducs? O en fer créixer el projecte del Regne, que s’edifica sobre els béns immaterials i eterns?

El missatge de Jesús, sempre està en un pla superior al de les riqueses i les coses materials del nostre món. El seu missatge hauria d'anar directament a la part més profunda del nostre ésser, perquè del que ens està parlant és de l'amor: l'amor a Déu i als altres. I si deixem que aquest amor arreli en el nostre cor, tot allò que fem, des de l'acció més petita fins a la responsabilitat més gran, se'n veurà beneficiada. Perquè tot estarà dirigit a fer créixer el seu Regne. I això inclou l'administració dels diners. Si el nostre interès és el Regne de Déu, els diners passen a ser un mitjà que ens pot ajudar; i la seva bona administració passa a ser un indicador de si som o no en el bon camí. Perquè «l'home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor». En altres paraules: si ens deixem convèncer pel missatge de Jesús –si ens convertim– el que ens mourà no serà un interès material, sinó l'amor a Déu i als altres. I això és el que ens farà guanyar veritables tresors en el cel.
La Mare de Déu, la memòria de la qual avui venerem, és un exemple d'aquesta coherència interior: la seva fidelitat al sí que va donar des del començament a la paraula de Déu, la va fer administradora fidel de tots els actes de la seva vida, que van anar tots dirigits a complir la voluntat de Déu. Que el seu exemple ens ajudi a ser administradors fidels dels dons que Déu ha posat en nosaltres, perquè a través d'ells fem créixer sempre el seu Regne. I serà així com tindrem sempre clar a quin amo hem d'obeir.