Quin és, el canvi més important que mai hi ha hagut en la història?

Amb la recent revolució tecnològica, es pot dir que el món ha canviat. Fa 30 anys gairebé era ciència ficció pensar que algú pogués anar pel carrer parlant per telèfon, i ja hem arribat molt més lluny: els missatges ens arriben directament a la butxaca. No cal que ens entretinguem a explicar com això ha canviat la manera de fer i relacionar-se de moltes persones: s’ha creat una situació completament nova, que necessita unes regles també noves, que hem d’anar construint entre tots. I això, no és el primer cop que passa: segur que l’arribada del telèfon, de la televisió, o de l’electricitat, va fer canviar també moltes coses en la vida de les persones que van viure aquests canvis. Però per molts canvis que hi hagi hagut al llarg de la història, només n’hi ha hagut un que hagi produït canvis substancials i definitius: va ser la vinguda de Jesús al món. Que el Fill de Déu s’encarnés i Déu mateix ens parlés a través seu va ser un canvi tan gran, que no es pot comparar amb cap dels que hi hagi hagut després, per molt que ens sembli que el món canvia constantment. I és el que Jesús pretenia explicar en l’evangeli d’avui, amb imatges del seu temps. La imatge esponsal, és comú a tota la Bíblia: Déu havia de venir a visitar el seu poble, com un nuvi visita la seva esposa. El temps de les promeses, en què s’anunciava aquest fet a través dels profetes, havia acabat. I per això, mentre els deixebles –que són els convidats al banquet– eren amb el nuvi, no tenia cap lògica que dejunessin. El dejuni era una regla antiga, de quan calia purificar-se i ser agradable a Déu perquè ens fes el seu favor; però un cop vingut el Fill de Déu –això és, mentre el nuvi era a la festa– el dejuni ja no tenia cap lògica. No es pot posar un pedaç de roba nova per reparar un vestit vell, de la mateixa manera que les regles del temps antic no casen amb els temps nous. I no es pot posar el vi nou en bots vells, perquè la vinguda de Jesús era tanta novetat, que requeria un canvi profund de tot el context.

Però el millor de tot plegat, encara per als cristians d’avui, és que la vinguda del Fill de Déu no va ser només un fet històric: cadascun de nosaltres podem tornar a reviure aquesta visita en la litúrgia, quan ens reunim en el seu nom; la podem tornar a viure cada vegada que servim un dels més petits, perquè és com si ho féssim al Crist; o la podem tornar a viure cada vegada que rebem la seva paraula, i aquesta ens transforma per dins d’una manera real. I aquesta celebració, a banda de per-nos present aquesta vinguda, ens pot ser ocasió de veure si vivim aquest fet de forma rutinària, o si el vivim com una gran novetat, que ens empeny a fer canvis en la nostra persona i la nostra vida.

Sovint, les noves generacions veuen l’Església com una institució antiga i caduca: ens veuen fent servir la roba nova per apedaçar vestits vells, quan aparentment renovem algunes formes, però continuem jutjant els nostres germans en comptes d’estimar-los. I ens veuen fent servir els bots vells d’uns temps que ja no existeixen, per posar-hi el vi nou que és la vida real de moltes persones que ja no ens entenen, però que en el fons tenen set de Déu. Per sort, el nuvi no ha deixat mai de visitar-nos un cop i un altre, i ell mateix ens diu què és el que ens toca fer: el vi nou, s’ha de posar en bots nous, i així es conserven els bots i el vi. Mirem, doncs, de deixar-nos interpel·lar per la paraula de Déu, sempre viva i eficaç, perquè ella operi el canvi que calgui en les nostres vides, i ens transformi en portadors d’aquella novetat sempre engrescadora que és l’evangeli. Potser no és al nostre abast canviar les grans línies; però si estimem a totes i cadascuna de les persones que tenim a la vora de la manera que Jesús ens va ensenyar, potser podrem contribuir a fer present el Regne de Déu entre nosaltres, que són aquests bots nous i millors que Déu ens ha volgut preparar perquè hi entrem.

Text de l'evangeli comentat: Mt 9,14-17.