Deixem-nos transformar per la paraula de Déu, i siguem agents de la seva salvació en el nostre món.
Les dues lectures d’avui tenen en comú la imatge de la llavor. En la primera, St. Pau la fa servir per explicar com es transformarà el nostre cos en la resurrecció; en la segona, Jesús la fa servir per explicar-nos com la paraula de Déu pot anar transformant les nostres vides, ja en aquest món. Totes dues, doncs, encara que sembli que ens parlen de coses diferents, ens diuen el mateix. De la mateixa manera que el nostre cos quan sigui dipositat a la terra com una llavor sofrirà una transformació, i la mort no serà el final, el nostre cos present ja es pot anar transformant ara per l’acció de la paraula, si som receptius i la deixem treballar; si som «terra bona».
L’eucaristia és, precisament, el lloc on la paraula cau a la terra. Sempre que estem reunits a la presència del Senyor, allò que d’ell sentim ens és adreçat d’una manera viva i real, ara i aquí, per a cadascun de nosaltres. I no només això: si som receptius i de veritat ho creiem, el nostre interior es converteix en terra bona, que deixa obrar aquesta transformació. Depèn, exclusivament, de cadascun de nosaltres i del que estiguem disposats a deixar-nos transformar.
Aquesta acció salvadora de Déu, que com el mecanisme natural de les llavors no ha deixat de treballar mai, podem entendre-la també des de dues vessants diferents: com a receptors de la paraula, o com a sembradors. Podríem dir que, si ens deixem transformar de debò per la paraula de Déu, tots estem cridats a convertir-nos en sembradors de la paraula en el món. Déu ens para la taula a tots, i som nosaltres els qui decidim de seure-hi o no, i els qui podem convidar a d’altres persones a seure-hi. Avui, que celebrem la memòria de la Mare de Déu, la litúrgia ens recorda un cop més l’exemple de qui ho va fer sense límits: el projecte personal que Maria, o el que la seva família pogués tenir per a ella, va quedar completament en l’oblit. I dient “sí” a la proposta de Déu, es va convertir en paradigma del que avui som nosaltres cridats a fer: rebre la paraula de Déu, deixar-nos transformar per ella ja avui, a les nostres vides, i amb la nostra acció fer que d’altres també tinguin l’oportunitat de conèixer el Crist, i seguir-lo. No ens falten ocasions en la vida de cadascú per portar-ho a terme. I no ens falten ocasions, tampoc, per acollir amb gratitud aquesta crida, que el Senyor ens fa un cop i un altre en la litúrgia. Deixem-nos, doncs, transformar per la seva paraula, i siguem agents de la seva salvació en el nostre món.
Homilia del dissabte de la setmana xxiv / ii – Sta. Maria en dissabte
