L’atenció als altres sempre és prioritària per a Jesús
Podem destacar dos elements de l’evangeli d’avui. Per una banda, el gran interès que els contemporanis de Jesús tenien per ell: tot i les dificultats de comunicació de l’època, la gent aconseguia assabentar-se dels moviments de Jesús i l’anaven a trobar de tot arreu. I per una altra banda, la gran disponibilitat i l’esperit generós de Jesús: encara que tenia previst un temps de recés amb els deixebles, cansats després d’haver anat a predicar per tot arreu, no va tenir cap problema en fer un canvi de plans i dedicar-se als qui l’havien anat a trobar i a interrompre: l’atenció als altres sempre és prioritària per a Jesús.
Aquesta gran gentada que es va moure per anar-lo a veure podríem ser ben bé tots els cristians que hem vingut després, els qui no l’hem conegut personalment sinó de forma sagramental, i hem deixat el que hauríem fet per anar-nos a trobar amb ell a l’Eucaristia. La primera que ho va fer per escoltar la paraula de Déu de forma compromesa fou la Mare de Déu, de qui celebrem la memòria en aquesta Missa. Ella és el millor exemple del que vol dir deixar els plans previstos per donar-se al pla de Déu, a allò que Déu ens demana. I nosaltres estem convidats a seguir els seus passos.
Avui, doncs, estem convidats a revisar aquests dos aspectes: en primer lloc, el nostre interès per la figura de Jesús i la nostra voluntat de moure’ns per anar-lo a trobar: ¿Ho fem de rutina, o és el moment més esperat del dia? Encara que sigui obvi que un cristià, que és un seguidor de Jesús, hauria de tenir l’interès en ell sempre despert, pot ser que arribi un moment que fem les coses per rutina, sense plantejar-nos-les. O pitjor: que fem coses contràries al que ell ens demana. Sempre hem d’examinar, doncs, si continua viu en nosaltres l’interès per ell, i si descobrim coses noves a cada pas. I en segon lloc podem revisar també avui la nostra disponibilitat: ¿Estem disposats a deixar-ho tot per atendre als altres, o tan sols ens limitem a dedicar-los el temps que ens sobra, quan ens va bé? Són dues preguntes obertes que ens podem fer a partir de la manera com l’evangeli d’avui ens presentava Jesús. Tots necessitem moments de pau i de solitud; però també tots necessitem trobar algú que ens escolti i ens digui una bona paraula quan ho necessitem. I hem de ser conscients que per a nosaltres és precisament en l’Eucaristia on es produeixen les dues coses a l’hora: els moments de pregària i de solitud es converteixen en trobades amb Jesús, que sempre està preparat per instruir-nos llargament. I per conseqüència, igual que ens agrada que Jesús estigui disponible per a nosaltres sempre que vulguem, també nosaltres hem d’estar disponibles als altres sempre que ens ho demanin. Que, com la Mare de Déu, sapiguem també deixar-nos guiar per les necessitats dels altres. Sense pressa.
Dissabte de la setmana iv / i – Sta. Maria en dissabte
