Allò que rebem de Déu és per donar-ho als altres
Tots coneixem la paràbola que ens acaba de ser proclamada com la paràbola “del fill pròdig”, això és, del fill que es desprèn dels diners amb facilitat, que malgasta l’herència del seu pare. Però prenent aquest mateix adjectiu des d’un punt de vista positiu, la paràbola també es podria haver anomenat com la “del pare pròdig”; pròdig en l’amor. L’element central d’aquesta història és l’amor del pare, que a pesar de tots els lleigs que li ha fet el seu fill continua estimant-lo sense mesura, perquè la seva prodigalitat està basada en l’amor. És, sens dubte, la imatge que Jesús ens vol transmetre del Pare del cel: un pare misericordiós i bo, que està disposat a perdonar sempre, per gran que sigui l’ofensa que li hàgim fet. La preferència de Jesús pels publicans i els altres pecadors no és altra cosa que un reflex d’aquest amor i la misericòrdia de Déu, que no pot fer sinó alegrar-se cada vegada que un pecador es converteix. Per això Déu estén els seus braços a tothom i ho fa per mitjà de Jesús, que malgrat les crítiques dels fariseus no cessa de convidar a la seva taula al qui més ho necessiten.
El fill pròdig es va adonar del seus errors quan ja era tard. I sabent que això ens pot passar a tots, l’Església ens proposa cada any un temps per revisar com està anant tot, i corregir la direcció en cas que sigui necessari. És el temps de Quaresma en el que estem. I així com el pare de la paràbola es commogué i parà la taula en honor del seu fill, el nostre Pare del cel ens para contínuament la taula de l’Eucaristia per convidar-nos a nosaltres, que com el fill pròdig ens acostem a ell per demanar-li perdó, i acollir-nos a la seva misericòrdia. Cada cop que ens seiem a la taula de l’Eucaristia, ens llancem també nosaltres als braços del Pare per penedir-nos, i rebem també la gràcia del seu amor.
I aquesta gràcia que rebem no és per quedar-nos-la en la intimitat. Així com el fill petit va rebre el perdó del pare, i el fill gran una gran lliçó d’humilitat, nosaltres estem cridats a ser un reflex del pare misericordiós. Vivim en un món en el que l’enveja, els interessos o la indignació que llegíem en el relat bíblic encara són plenament vigents. I per això és necessari que els cristians siguem capaços de sembrar penediment, compassió i perdó, com feien els personatges del relat. És un consol saber que Déu ens vol fer aquests dons tan grans; però no hem d’oblidar que nosaltres estem obligats a tenir la mateixa actitud amb els altres. Perquè allò que rebem de Déu és per donar-ho als altres. Els fariseus rebutjaven el comportament de Jesús. I rebutjant-lo, rebutjaven el Déu que perdona, es tancaven ells mateixos als dons de Déu. Nosaltres som seguidors de Jesús, i com a tals hem d’anar-nos configurant a ell i imitant les seves actituds. Que la Quaresma que estem celebrant ens ajudi a convertir-nos i ser pròdigs en l’amor, com ho és el nostre Pare del cel.
Homilia del dissabte de la setmana II de Quaresma
