Comencem a canviar alguna cosa del nostre interior, perquè canviï alguna cosa del nostre exterior
L’evangeli d’avui ens situa en el moment just posterior de la resurrecció, i ens reporta les reaccions tant dels amics com dels enemics de Jesús. El fet que haguessin trobat el sepulcre sense el cos però amb les benes i el sudari, permetia altres explicacions com la del robatori del cos. Però les dones, que tots els relats coincideixen que foren les primeres testimonis de la resurrecció, van veure Jesús i van parlar amb ell: l’aparició de Jesús els confirma el que els acabaven de dir, que Jesús havia ressuscitat. I els seus enemics, al fomentar una versió falsa amb la compra de falsos testimonis, en el fons no van feien res més que corroborar que alguna cosa havia passat: si estiguessin segurs que havia estat un robatori, no haurien fet falta tots els moviments que van fer. La resurrecció de Jesús, va ser real. I va ser el centre de la predicació dels primers deixebles, la pedra que ho sosté tot: si Jesús no hagués ressuscitat, i els deixebles no n’haguessin fet l’experiència, la seva fe en ell hauria resultat buida, i el cristianisme no hauria començat.
Des d’aquell primer diumenge de Pasqua fins avui, totes i cadascuna de les celebracions de l’Eucaristia que s’han realitzat, fins a aquesta d’avui, són un record i una actualització d’aquell fet. Un record que el mateix Jesús va instituir a l’últim sopar amb els seus deixebles, com celebràvem Dijous Sant. Però també una actualització, perquè cada vegada que la comunitat es reuneix per partir el pa, Jesús ressuscitat es fa present enmig nostre i ens converteix a nosaltres en aquells testimonis directes que hem d’anunciar-lo entre els nostres contemporanis, com feren les dones.
Avui, dos mil anys després d’aquells fets històrics, Jesús se’ns fa present i ens diu com a aquelles dones: «No tingueu por». Déu no ens ha creat i ens ha deixat sols, sinó que ens ha enviat al seu Fill per parlar-nos i continuar-nos parlant a tots i cadascú. I amb la seva resurrecció ens indica quin és el nostre camí, i a quina meta estem cridats: tots nosaltres, com Jesús, estem cridats a transformar-nos i a entrar en una realitat superior que Déu ens té preparada. Però no només en l’altra vida: ja avui, escoltant el seu anunci salvador, podem començar a canviar alguna cosa del nostre interior perquè canviï alguna cosa del nostre exterior. No cal esperar. Les dones van córrer a anunciar amb gran alegria la bona nova als altres deixebles. L’anunci d’un fet tan gran, ens hauria de donar també una gran alegria, que ens fes viure d’una manera millor. I això malgrat la barreja de bé i de mal que hi ha en el nostre món, com passava també en aquell temps: els enemics de Jesús van intentar posar pals a les rodes, però no se’n van sortir. Avui també tenim les nostres traves i dificultats; però l’anunci de Jesús sempre és més gran, i el mal es pot vèncer sempre a base de bé. És al que Jesús ens ha cridat, i ens continua cridant avui a tots i cadascú.
