Hauríem de saber viure el missatge cristià amb la senzillesa de cor dels infants
Un cop més, Jesús ens recorda que les complicacions humanes no són el camí més curt per entrar en el regne del cel. La porta d’entrada està en la puresa original, en els valors més autèntics, com l’amor o el perdó. Per això Jesús ens posa avui un infant com a exemple: un dels més petits i vulnerables de la societat; una persona que en el temps antics no comptava, perquè encara tenia una probabilitat supervivència molt baixa. Però una persona que tenia visible el que és més important: la puresa de cor, que el pas del temps i les vicissituds de la vida encara no havien tingut temps de tapar amb una infinitat de capes, una al damunt de l’altra. Per entrar al Regne del cel cal deslliurar-se de totes aquestes capes i recuperar el que érem i teníem: la confiança en els altres, l’estar obert als nostres germans, cal estimar i deixar-se estimar… «El vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un sol d’aquests, per petit que sigui», ens deia Jesús..
Casualment, la proclamació d’aquesta perícope de l’evangeli s’escau avui que celebrem la memòria dels màrtirs St. Poncià papa, i St. Hipòlit prevere, dos personatges controvertits del s. iii: mentre el papa Poncià s’esforçava per tornar a admetre en el si de l’Església els qui en un moment de feblesa havien apostatat —fent així un intent d’anar a buscar l’ovella perduda, Hipòlit hi estava tan en contra que es va separar de l’Església, fins al punt de convertir-se en el primer anti-papa de la història, essent elegit com a bisbe de Roma per un petit grup de partidaris. Però la vida dóna sempre moltes voltes, i les circumstàncies van voler que tots dos es retrobessin compartint la pena de la deportació, per causa d’una persecució de cristians impulsada per l’emperador Maximí Traci. I van morir a conseqüència dels mal tractes rebuts. Però abans, havien tingut temps de reconciliar-se entre ells, malgrat les diferències que els havien separat en vida. Tornats a l’arrel, no només van donar testimoni de la seva fe amb el martiri, sinó també amb el perdó i l’estimació mútues. Havien sabut tornar a aquella simplicitat que Jesús ens demanava avui.
A tots els cristians se’ns suposen les ganes i la il·lusió per entrar en el Regne. Però per a poder-ho fer hem de saber retornar a la puresa inicial, a viure el missatge cristià amb la senzillesa de cor dels infants, sigui quina sigui la nostra posició. Jesús ens demana que anem a fons, que no deixem passar les coses que no van bé, sinó més aviat que si convé deixem les noranta-nou que sí que van per dedicar-nos a allò que no va. Ens crida a donar testimoni retornant als orígens més simples: estimant i perdonant, i —sigui qui sigui l’altre, mirant-nos-el com el fill estimat de Déu que també és, i que el Pare no vol que es perdi. Si ens agrada que Déu ho faci amb nosaltres, també nosaltres ho hem de saber fer amb els altres. Que l’exemple dels sants Poncià i Hipòlit ens hi ajudi.
Homilia del dimarts de la setmana XIX durant l’any / I – St. Poncià i St. Hipòlit, màrtirs
