En el pla de salvació de Déu tots hi tenim un paper actiu
A l’època de Jesús hi havia una forta creença en una tradició provinent del llibre del profeta Malaquies, l’últim dels profetes. Aquesta tradició assegurava que abans de l’arribada del Messies, Elies tornaria com a precursor, amb la missió de preparar el poble per a rebre’l. I aquesta creença és la que hi ha de rerefons en el diàleg que acabem d’escoltar entre Jesús i els deixebles. Els deixebles volien saber si era veritat que havia de tornar Elies. I Jesús els ho confirma: Efectivament, Déu havia enviat un precursor que havia de preparar el poble per a rebre el Senyor; però ho havia fet en la figura de Joan Baptista, que era el nou Elies. El problema era que els seu contemporanis no només no el van reconèixer, sinó que el van rebutjar; com també farien amb Jesús. Déu ho havia preparat tot per a la salvació del seu poble; però el poble no se’n sabé adonar.
La litúrgia ens proclama aquest text ara que som a l’Advent, aquest temps de preparació per al Nadal. Però en realitat, el Senyor ja va venir un cop. Per a què ens estem preparant doncs? Ens preparem per celebrar una festa, com si fos un simple aniversari? Certament, el Messies va arribar, i a través d’ell Déu ens va parlar de tu a tu. Però no va ser cosa només d’una generació. Jesús ens va deixar el seu memorial per continuar-se fent present entre nosaltres cada cop que ens reunim en el seu nom, com ara estem fent. El Senyor ens visita a cadascun cada cop que rebem el seu cos, com ara mateix farem. I no només això: el Senyor ens va dir que, cada vegada que fem una petita obra per algú, ni que sigui donar un vas d’aigua, és com si li ho féssim a ell. El Senyor ens visita en cada fet i en cada esdeveniment si el sabem reconèixer, i si ens en sabem adonar.
Per això, tota la vida del cristià és un Advent. Tots convivim amb persones: la nostra família, la comunitat, amb els qui treballem o col·laborem en algun projecte, els nostres veïns… I a través d’ells el Senyor se’ns fa present i ens dóna l’oportunitat de posar en pràctica el seu amor i la seva misericòrdia, el seu perdó, i tots els valors que Jesús ens va ensenyar des de la seva senzillesa. I la nostra responsabilitat, com a seguidors seus, és esser-ne conscients i saber-lo reconèixer. Per això l’Advent ens recorda que el cristià ha de viure tot l’any amb una actitud atenta, perquè el Senyor pot arribar en qualsevol moment. Però a més, també ens recorda que si Déu està en els més petits i en el més humils, també està en nosaltres. En cada cosa que fem o que diem, podem ser portadors del Senyor. I això és una gran responsabilitat. L’Advent ens recorda que contínuament estem esperant el Senyor; però també que nosaltres podem ser els seus missatgers. I Ell també espera: espera de nosaltres que no ens passi per alt, com als contemporanis de Jesús. En el pla de salvació de Déu tots hi tenim un paper actiu. Siguem-ne conscients.
Dissabte de la setmana II d’Advent / Cicle A
