Fem viu el Misteri de Nadal tots els dies de l’any.
Acabem d’escoltar com el pas de Jesús per la vida de les persones marca un abans i un després. El leprós de l’evangeli n’és un exemple: estava malalt, i després del pas de Jesús va recobrar la salut. Va ser un canvi radical. Però no es va produir de manera automàtica: el leprós tenia un cor humil, estava obert a l’acció de Jesús, va fer un acte de fe, i va pregar. I així va obtenir una gràcia, un regal. I és un regal que se’ns continua donant a nosaltres: la trobada de Jesús amb el leprós no és un fet puntual del passat, sinó que és l’anunci que, com el leprós, també nosaltres (si volem), podem experimentar el pas de Jesús per les nostres vides i rebre’n els beneficis.
És, precisament, el que celebràvem aquests dies de Nadal. Pel misteri de l’encarnació, Déu es va fer un de nosaltres. I donant-nos el seu Fill, al mateix temps ens va fer capaços de rebre’l. I això no va passar només un cop i prou: Jesús va voler continuar viu entre nosaltres, i per això ens deixà la seva Paraula, els sagraments, i la comunitat en la que se’ns continua fent present. L’Eucaristia que estem celebrant és per a nosaltres aquest pas de Jesús per les nostres vides: cada cop que ens reunim en el seu nom i escoltem la seva paraula, ens obrim a la seva acció. Cada cop que fem tot el que va fer el leprós, deixem que Jesús passi per la nostra vida i la vagi transformant. Només cal que hi confiem i li preguem dient: «Senyor, si voleu, em podeu purificar».
Anant més enllà, podríem dir també que aquest pas de Jesús per la vida d’una persona no és només un benefici per a ella. Fent-se viu en nosaltres, Jesús també passa per la vida de les altres persones a través nostre. Tots tenim mancances, com el leprós, i podem deixar-nos aclaparar per elles. Però també, com el leprós, tots nosaltres podem fer un acte de fe i deixar-nos transformar per Jesús. I la nostra transformació serà un testimoni per als altres, una llavor que els pot fer conèixer Jesús i rebre el seu anunci. Només cal que el nostre cor sigui humil i esponjós com la terra que acull la llavor. Només cal que estiguem oberts a deixar-nos transformar escoltant amb atenció la paraula de Déu, i no tenint por al que ens pugui dir. Déu s’ha encarnat, i s’ha fet un de nosaltres. Amb Jesús, Déu se’ns ha manifestat, com recordarem demà en la festa del Baptisme. Siguem, nosaltres també, manifestació de Déu en el món. Visquem d’una manera conseqüent amb la nostra fe, perquè com a creients puguem ser dignes testimonis de Déu en la nostra societat —com ens demanava la primera carta de St. Joan. El pas de Jesús per la vida de les persones marca un abans i un després, tots nosaltres en podem fer experiència. Siguem dignes testimonis del seu amor i de la seva misericòrdia, i fem viu d’aquesta manera el Misteri de Nadal tots els dies de l’any.
