Cadascú de nosaltres pot fer present el Crist ressuscitat als qui ens trobem en el nostre camí
Com acabem d’escoltar en l’evangeli, Jesús ressuscitat és aquell qui ens aconsegueix pel camí. És aquell qui dialoga amb nosaltres. És aquell qui ens fa entendre el sentit de les escriptures. Jesús ressuscitat és aquell que mou el nostre interior, com feren experiència aquells dos deixebles que anaven cap a Emaús: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». Però a banda de tot això, al mateix temps els relats de les aparicions ens fan veure que Jesús tenia una nova forma d’existència que va més enllà del que podem comprendre si fem servir els paràmetres de la nostra realitat física: era ell, però no el reconeixien; el podien veure i tocar, però de cop i volta desapareixia; estaven les portes tancades, però podia entrar (Cf. Jn 20,26). Jesús es trobava en una esfera superior, en una nova forma de vida a la qual tots hi estem cridats. I per demostrar que no era un “fantasma” o un “esperit”, menjava.
De fet, els deixebles no el reconegueren fins que «s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava». Jesús ressuscitat és, sobretot, aquell qui es fa present en l’eucaristia. La litúrgia és aquell lloc privilegiat on el Crist es continua fent present, perquè «on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells» (Cf. Mt 18,20). Quan estem reunits al voltant de l’altar, com els deixebles d’Emaús reconeixem el Crist en el pa viu i en la paraula, amb la qual podem establir un diàleg amb ell. Quan deixem el que estaríem fent i venim a la pregària, Jesús ens està aconseguint pel camí, i és aquí on poc a poc va estovant el nostre cor per fer-lo cada cop més permeable a la seva paraula, per endinsar-nos en el sentit de les escriptures. En definitiva, per anar-nos transformant en allò que un dia arribarem a ser.
Però els relats de les aparicions de Jesús no són només el record d’una història del passat, igual que el temps de Pasqua no és només la celebració d’un aniversari. Les aparicions de Jesús es continuen produint de diverses formes en la nostra experiència quotidiana: quan viatgem, quan dialoguem, quan patim o quan acollim. I també podem trobar Jesús ressuscitat en l’Eucaristia, en la pregària, en la trobada en l’altre, o simplement, en el nostre caminar. Però hem d’estar atents. Igual que els deixebles que anaven cap a Emaús no el van reconèixer de forma immediata, a nosaltres també se’ns pot passar per alt el Crist ressuscitat si en l’altre només hi veiem algú que ens pren el temps, que ens fa patir o que molesta. Però hi ha una altra circumstància en què el Crist se’ns fa present d’una manera especial: quan ens preguntem sobre el sentit de la vida. Segur que n’hem fet experiència aquests dies en què la pandèmia ha posat a prova la nostra fe. Les grans preguntes de la humanitat se’ns fan vives avui més que mai davant del patiment, davant de la incertesa, davant la por, o de tantes i tantes situacions que podríem enumerar. Però al mateix temps també el Crist ressuscitat se’ns fa més present que mai en les persones que posen en risc la seva pròpia existència per tal d’ajudar als altres, i que aquests dies no es poden quedar a casa. És aquí on veiem que Déu no ens deixa sols, i que ens aconsegueix en el camí. Passem per les circumstàncies que passem. No oblidem, doncs, que cadascú de nosaltres som també aquell “altre” que pot fer present el Crist ressuscitat als qui ens trobem en el nostre camí. Que la celebració de la Pasqua ens ajudi a ser conscients que tot el que Jesús inaugurà amb la seva resurrecció, també un dia serà per a nosaltres. Comencem ja avui el camí que ens hi ha de dur.
Diumenge III de Pasqua / Cicle A
