Que la paraula de Jesús ens ajudi a transformar en bons fruits tot allò que de Déu hem rebut.
Després d’haver pregat llargament a la muntanya, que en la Bíblia és lloc de trobament amb Déu, Jesús va baixar a la plana per trobar-se amb les multituds. I amb tot allò que de Déu havia rebut, les va instruir donant-los eines i elements perquè poguessin fer camí cap a Déu. El fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat és el final d’aquesta llarga instrucció feta a partir de metàfores i comparacions. I la de l’arbre i els seus fruits és molt clara: pels fruits que dóna una persona podem saber com és per dins, perquè «ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses». Però a diferència dels arbres, les persones poden evolucionar i canviar, poden aprendre i convertir-se. L’home a qui se li enfonsà la casa per haver-la construït sobre uns mals fonaments no era perquè fos una mala persona: simplement, no havia escoltat ni rebut un bon exemple o un bon referent.
L’Eucaristia és aquesta plana on els cristians ens continuem reunint amb Jesús ressuscitat perquè ens instrueixi. La seva paraula, que en la celebració ens és proclamada de nou per a cadascú de nosaltres, ens converteix a tots en aquells «qui vénen a escoltar les meves paraules». Però depèn de la nostra resposta que siguem dels qui «les compleixen». En tot cas, tot i respectant la nostra llibertat, Déu no ens ha deixat sols i ens ha donat l’oportunitat d’apropar-nos a ell perquè ens parli i el puguem escoltar, com féu Santa Maria, la memòria de la qual avui celebrem. Ella va obrir el seu interior a la paraula de Déu, i es va deixar transformar fins al punt de donar-se completament a la voluntat de Déu en benefici de tots nosaltres. I aquest és l’exemple que estem convidats a seguir.
Tots i cadascú, doncs, podem donar fruits bons o dolents, podem construir bé o malament. Dependrà de nosaltres mateixos que escoltem o no la paraula que Déu ens ha donat a través del seu Fill, i que després fem allò que ens demana per saber donar fruits bons. La seva paraula viva, que podem rebre cada cop que ens acostem a ell, va confegint dins nostre un tresor del qual en podem treure bones obres. La proclamació d’aquest evangeli, doncs, és un moment propici per examinar quins fruits donem. I no només a nivell material: al nostre voltant hi ha pau o discòrdia? Sabem transformar les dificultats en oportunitats, o estem instal·lats en la queixa? Estem contents amb allò que tenim i ens ha tocat, o no parem quiets buscant una felicitat que no trobarem sinó amb Jesús, siguem on siguem? Val la pena recordar que Jesús transformà l’arbre de la creu —que era un instrument del mal, en porta cap a la resurrecció. Demanem, com a fruit d’aquesta Eucaristia, que sapiguem escoltar la paraula de Jesús perquè ens ajudi a transformar en bons fruits tot allò que de Déu hem rebut.
Dissabte de la setmana XXIII durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte
