Examinem si tot allò que fem, ho fem amb amor i esperit de servei.
«La lletra de la Llei, gravada en tauletes de pedra, condemnava a mort». Amb aquestes paraules de la primera lectura, St. Pau es referia al què pot passar si ens limitem a llegir només el sentit estricte de les paraules de la Llei de l’antiga aliança que Déu va donar al poble a través de Moisès. Ben segur que aquesta lletra deia el que més devia convenir en el moment en què va ser donada, molts segles abans de Jesús. Però Jesús havia rebut una missió més elevada: ja no es tractava de condemnar els pecadors, sinó d’ajudar-los a convertir-se. I per això calia fer un pas més i no limitar-se a llegir el que deia la lletra en un sentit literal: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes [deia Jesús en l’evangeli]. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los». I perquè aquella llei pogués ser interpretada de forma que servís per ajudar als justos a convertir-se, Déu ens va donar l’Esperit Sant.
L’Esperit que assistí a Jesús i que després fou donat als deixebles, era en realitat el mateix Esperit que ja tenia Moisès. St. Pau ens explicava en la primera lectura que l’Esperit es notava en la cara de Moisès, que «resplendia amb tanta glòria […] que el poble d’Israel no el podia mirar de fit a fit». I aquest mateix Esperit rebut per Moisès i que no condemna els pecadors sinó que «els converteix en justos», segons les paraules d’aquesta mateixa lectura, és exactament el mateix Esperit que nosaltres rebem aquí on som ara: en la taula de l’Eucaristia, en els sagraments. Aquí, l’Esperit ens ajuda a comprendre i interpretar el sentit més profund que té l’Escriptura per a cadascun de nosaltres. I és també aquí on el va trobar Sant Efrem, la festa del qual avui celebrem, que es va esforçar tota la seva vida a la recerca d’aquest sentit.
Però, quin és el veritable sentit de l’Escriptura? El veritable sentit de la “lletra escrita” —segons l’expressió de la primera lectura, a nosaltres que ja som deixebles de la nova aliança, ens el dóna l’Esperit: «[Déu] ens ha fet capaços d’estar al servei de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita, sinó de l’obra de l’Esperit», deia St. Pau. L’Esperit és com la música que dóna vida a les paraules: no es veu, però hi és. I ens ajuda a escriure la melodia de la nostra vida, que combinada amb les de les altres persones, forma la gran simfonia del Regne. Fem el que fem, si ens deixem portar pel so de l’Esperit, la nostra vida contribuirà a l’edificació del Regne de Déu, com també ens demanava l’Evangeli: «aquell que […] compleixi [els manaments], i ensenyi [als altres] a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel», ens deia Jesús. Examinem, doncs, si tot allò que fem ho fem amb amor i esperit de servei, perquè la melodia de la nostra vida pugui ser agradable a Déu, tant la lletra com la música. Serà així com l’Esperit ens ajudarà a trobar el veritable sentit que busquem.
Dimecres de la setmana X durant l’any / I – St. Efrem
