La vida que tindrem com a ressuscitats és la continuïtat de la mateixa vida que ja tenim ara.
La creença en la resurrecció dels morts sempre ha estat un element essencial de la fe cristiana: «Crec en la resurrecció de la carn», diem quan professem la nostra fe. Perquè així com Jesús va ressuscitar i viu per sempre, nosaltres també estem cridats a fer el mateix camí, i creiem que Déu ens ressuscitarà el darrer dia. Però que ho creguem fermament no vol dir que ho entenguem, o que tinguem totes les explicacions sobre el “com” tot això passarà. La resurrecció va més enllà del que la nostra imaginació i el nostre enteniment poden entendre: està totalment en el terreny de la fe, i no en el de la comprovació empírica o científica —o almenys, en la part de terreny que la ciència ha descobert fins avui. És potser per això, que la resurrecció ha estat un dels punts més incompresos i controvertits de la fe cristiana, ja des del començament. Per tant, o bé contemplem i meditem els textos que parlen de la resurrecció de Jesús tot confiant en la promesa que ens va fer segons la qual tots serem ressuscitats, o bé entrem en debats especulatius com el que formulaven els saduceus de l’evangeli d’avui.
Tots els relats de la resurrecció tenen components que ens costen d’entendre, però tots ens transmeten que fou una experiència real dels deixebles: les dones hi van estar parlant, però d’entrada no el reconeixien; uns deixebles van caminar amb ell, però tampoc no el reconegueren de seguida. Però en canvi, quan Jesús partí el pa, sí que tots el reconegueren de seguida: tant els qui havien fet camí amb ell, com també els qui, estant a casa amb les portes tancades, van veure’l entrar i menjar assegut a taula amb ells. Per això creiem que l’Eucaristia és aquest moment privilegiat en el que podem reconèixer Jesús ressuscitat present enmig nostre; és aquest lloc on ja podem experimentar aquesta transfiguració a la que tots estem cridats. Perquè —fent servir un exemple de St. Ireneu, així com el pa quan rep la invocació de Déu deixa de ser pa comú i passa a ser el cos de Crist, els nostres cossos, quan reben l’Eucaristia, passen a tenir l’esperança de la resurrecció. Aquí i ara, en aquesta celebració, hem rebut la paraula de Déu que ens va transformant; aquí i ara rebrem el cos de Crist que ens anirà conduint, ja des d’ara, cap a la resurrecció que un dia viurem en plenitud.
Fent un pas més, podríem recordar aquelles altres paraules de Jesús que deien: «Jo sóc la resurrecció i la vida». Jesús va lligar la fe en la resurrecció a la seva pròpia persona, i ho va fer perquè nosaltres tinguéssim vida. Perquè la vida que tindrem com a ressuscitats, és la continuïtat de la mateixa vida que ja tenim ara. I encara que el nostre cos en la forma que ara el coneixem hagi de morir i transformar-se, això no impedeix que ja des d’ara puguem començar a preparar-nos pel demà, mirant de comportar-nos com si tot això hagués de passar avui mateix, o fins i tot com si ja hagués passat. La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, ja va ser enduta en cos i ànima cap al cel, obrint així el camí que tots hem de seguir. Visquem, doncs, seguint el seu exemple, i no fallarem.
Dissabte XXXIII durant l’any – Sta. Maria en Dissabte
