«Déu de l’univers, renoveu-nos»
Com acabem d’escoltar a l’evangeli, a l’època de Jesús hi havia una forta creença en què l’arribada del Messies aniria precedida per una tornada d’Elies. Elies era «un profeta de foc», segons les paraules de la primera lectura. Potser el definien així per causa del seu fort temperament amb què va lluitar contra la idolatria i denuncià les injustícies que el poble patia per culpa de les autoritats. Però potser el van definir amb aquest terme perquè, així com el foc ho transforma tot, Elies havia d’aconseguir que el poble transformés el seu cor en un interior capaç d’acollir el Senyor. I aquesta renovació profunda era la que també necessitaven els deixebles de Jesús, que, mentre baixaven amb ell de la muntanya després d’haver viscut l’episodi de la Transfiguració, encara no havien entès que la vinguda d’Elies ja s’havia dut a terme amb la vinguda de Joan Baptista. Joan havia vingut a preparar els camins del Senyor i a fer-los adonar de la presència del Messies enmig del poble; però de la mateixa manera que el cor del poble era dur i els contemporanis d’Elies no l’havien acceptat, tampoc els contemporanis de Joan Baptista o de Jesús no els acceptarien fàcilment. «Déu de l’univers, renoveu-nos», cantàvem en el Salm responsorial. «Déu de l’univers, renoveu-nos», hauria d’haver estat la pregària d’aquests deixebles que havien d’acollir un missatge que en el fons incomodava, però que era el que Déu els volia donar en aquell moment.
Nosaltres, dos mil anys després de Jesús i tres mil després d’Elies, continuem fent la mateixa pregària: «Déu de l’univers, renoveu-nos». Perquè encara que sapiguem que el Messies ja va venir en la història en la persona de Jesús, tenim la mateixa necessitat: renovar els nostres cors per acollir el Senyor. Aquesta és la nostra pretensió per l’Advent: no ens volem limitar a recordar uns fets històrics passats, sinó que volem fer-nos conscients que el Senyor continua venint a les nostres vides cada vegada que rebem la seva paraula, cada vegada que seiem amb Ell a taula, o cada vegada que a través del testimoni o l’exemple d’altres persones ens vol dir alguna cosa. I per això necessitem un cor constantment renovat.
Les lectures d’avui, doncs, ens plantegen una qüestió molt concreta: sabem llegir i interpretar el que passa al nostre voltant? Jesús es queixava perquè Déu els havia enviat Joan Baptista, i la gent «en lloc de reconèixer-lo, l’han tractat com han volgut», deia. De la mateixa manera que els deixebles no van entendre a la primera el messianisme de Jesús perquè no era com ells l’havien imaginat, a nosaltres també ens pot costar adonar-nos del què Déu ens pot estar dient amb els signes dels temps. Qualsevol dia de l’any Déu ens pot estar parlant a través d’allò que passa al nostre voltant o de les persones que ens envolten, i hem d’adonar-nos-en per poder-ho acollir. «Déu de l’univers, renoveu-nos […] i serem salvats».
Dissabte de la setmana II d’Advent / I.
