«Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida»
Aquests dies de Pasqua mirem d’anar aprofundint cada dia una mica més en la resurrecció de Jesús, aquest misteri sobre el qual es fonamenta la nostra fe. La primera lectura ens explicava dos miracles que el Senyor havia fet a través de Pere, tan semblants als que el mateix Jesús feia en vida, que quedaven associats a ell: Jesús ressuscitat actuava a través dels deixebles com si fos ell mateix, de manera que es pot entendre que la força de la resurrecció seguia actuant en el món a través dels qui havien cregut en Jesús. I les reaccions dels deixebles després del discurs del pa de vida, que Jesús pronuncià després del miracle de la multiplicació dels pans i que hem pogut escoltar en l’evangeli, va provocar molts dubtes entre els ells; tants, que alguns van deixar de seguir-lo. Que Jesús ressuscitat continuï viu i present en el pa que baixa del cel i que el Pare ens ha donat a través d’ell, no és un fet fàcil d’explicar ni d’entendre, encara que sigui un fet real i del qual se’n pugui fer experiència.
De fet, els mateixos deixebles, no fou fins que partiren el pa per primer cop que van reconèixer Jesús ressuscitat i que entengueren la força i la transcendència d’aquell fet. I aquesta celebració és la continuïtat d’aquells primers cops que els deixebles, quan ja no tenien en Senyor enmig d’ells de la forma que l’havien tingut fins a la seva passió i mort, es van reunir per recordar-lo; però no només recordar-lo sinó que se’ls va fer present: el Senyor continuava present enmig d’ells d’una forma diferent, així com continua present enmig nostre a través del pa i del vi, a través de la seva paraula que escoltem de forma sempre viva per nosaltres, i a través de la comunitat amb qui compartim aquests dons i aquesta fe.
«Les paraules que jo us he dit són esperit i són vida», deia Jesús. Perquè tot allò que escoltem de la boca del Senyor en la celebració no ho escoltem només per rememorar-ho o perquè no se’ns oblidi, sinó perquè influeixi en la nostra vida i la vagi transformant. Així com aquells primers deixebles que escoltàvem en la primera lectura ho anaven recorrent tot i duien paraules de consol i de salvació, així mateix estem cridats a fer-ho nosaltres. La nostra condició de creients hauria de ser sempre una benedicció per als qui tracten amb nosaltres en el nostre dia a dia, perquè és a través nostre que els pot arribar aquesta paraula del Senyor que nosaltres rebem aquí, i que pot ser també bona per a ells. També pot ser, però, que com els deixebles que escoltaren Jesús després del discurs del pa de vida també tinguem dubtes o no ho acabem d’entendre; però això no obsta perquè la paraula sigui igualment eficaç i viva, ni tampoc perquè la força del Crist ressuscitat pugui continuar actuant a través nostre: qualsevol paraula que escoltem en la celebració, dita oportunament als qui no l’han escoltada aquí, pot ser una manifestació del Crist ressuscitat en els altres.
Dissabte de la III setmana de Pasqua
