Homilies de l'Efrem

  L’evangeli d’avui ens contraposa dues maneres d’apropar-se a les persones: la de Jesús i la dels fariseus. Tots dos es fixaven en els altres, però d’una manera ben diferent. Els fariseus ho feien per situar-se en una bona posició, amb un cert esperit competitiu. I Jesús ho feia per parlar-los, fer-los reflexionar, i dir-los una paraula d’edificació i creixement. Els fariseus miraven per ells mateixos, i Jesús mirava pels altres. Són dues maneres diferents de fer el mateix, que reflecteixen dues maneres diferents d’entendre la vida. L’Eucaristia que estem celebrant és per a nosaltres avui aquella taula en la qual estem asseguts amb Jesús. En aquesta taula Jesús és al mateix temps l’amfitrió, el menjar i el servidor. És una taula en la que hi hem estat cridats independentment de quina sigui la nostra procedència o situació social. És una taula en la qual també s’hi assegué un dia la Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, i referint-se a Jesús va dir a la resta de convid...

  En la primera lectura St. Pau ens convidava a posar la nostra força en el Senyor a l’hora de lluitar contra els poders del mal. I ho feia a través d’una comparació amb el món militar de l’època, fent servir el vocabulari propi: parlava d’armament, de cuirasses, de bon calçat, d’escuts, de dards encesos, de cascs i d’espases. Totes aquestes armes necessàries per lluitar contra les seduccions del maligne no són d’altres que la veritat, la justícia, la bona nova de la pau, i sobretot la pregària a través de la paraula de Déu. Una pregària que s’ha de fer amb fe i perseverança: «assistiu-hi sempre», els deia. I aquesta perseverança també apareixia en l’evangeli . Jesús sabia que Herodes el volia matar. Però al mateix temps era conscient que tenia una missió de part de Déu, i l’amenaça de la mort no li era un motiu per desdir-se’n: encara que la seva missió no fos compresa per molts, això no era obstacle perquè ell continués amb perseverança fent allò que creia que havia de fer: «he ...

  Una pregunta tòpica dels periodistes, que segurament hem escoltat més d’una vegada en entrevistes a artistes, esportistes, o qui sigui l’interviuat, és si la seva vocació o excel·lència ve de naixement o s’ha adquirit per la pràctica. Imaginant una hipotètica entrevista a qualsevol sant, el periodista podria formular així la pregunta: “El cristià, neix o es fa?”…   Les lectures d’avui semblen respondre a aquesta qüestió: St. Pau deia clarament als Gàlates —que eren pagans de procedència no jueva convertits al cristianisme, que «Tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona», deia la carta . Per tant, era igual la procedència o l’origen de cadascú: el que comptava era haver rebut el do de la fe pel baptisme. I per això continuava dient: «Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d...