Encara que sembli que les coses vagin malament, Déu no deixa mai d’estimar-nos
En la primera lectura St. Pau ens convidava a posar la nostra força en el Senyor a l’hora de lluitar contra els poders del mal. I ho feia a través d’una comparació amb el món militar de l’època, fent servir el vocabulari propi: parlava d’armament, de cuirasses, de bon calçat, d’escuts, de dards encesos, de cascs i d’espases. Totes aquestes armes necessàries per lluitar contra les seduccions del maligne no són d’altres que la veritat, la justícia, la bona nova de la pau, i sobretot la pregària a través de la paraula de Déu. Una pregària que s’ha de fer amb fe i perseverança: «assistiu-hi sempre», els deia. I aquesta perseverança també apareixia en l’evangeli. Jesús sabia que Herodes el volia matar. Però al mateix temps era conscient que tenia una missió de part de Déu, i l’amenaça de la mort no li era un motiu per desdir-se’n: encara que la seva missió no fos compresa per molts, això no era obstacle perquè ell continués amb perseverança fent allò que creia que havia de fer: «he d'anar fent el meu camí avui, demà i demà passat», deia. Encara que Jesús fos el Fill de Déu, com a home va haver de lluitar contra el misteri del mal; i fent-ho ens va donar un exemple de perseverança i de plena confiança en Déu, que sempre té l’última paraula.
Aquesta pregària que St. Pau recomanava als cristians d’Efes que fessin sempre i en tota ocasió, per a nosaltres és la celebració eucarística. Aquí és on ens reunim per escoltar de nou la paraula de Déu, que aquí ens és dirigida avui a nosaltres a través de les lectures. Allò que St. Pau recomanava als efesis, avui ens ho diu a nosaltres; i l’exemple de perseverança de Jesús no és tan sols el record d’uns fets passats, sinó que també aquí esdevé viu i ens edifica a nosaltres.
Perquè dos mil anys després d’aquests fets hi ha coses que no han canviat: el mal i el bé continuen misteriosament barrejats, i tots i cada un de nosaltres hem de lluitar contra el mal cada dia. És una lluita interna que guanyarem si ens protegim en el Senyor, que com deia el salmista «És l’amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l’escut que m’empara». Siguem qui siguem, i sigui quina sigui la nostra feina i dedicació, cada dia hem d’escollir entre perseverar en el bé, o deixar-nos portar pel mal. Això ens passa a tots, a petita o gran escala. I el missatge que avui ens dóna el Senyor a través de les lectures és que la fe i la confiança en el Senyor —i la perseverança en aquesta confiança, són una arma poderosa. «Busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder», recomanava St. Pau als Efesis. I avui ens ho recomana a nosaltres. Encara que sembli que les coses vagin malament, Déu no deixa mai d’estimar-nos —ni la seva paraula de sostenir-nos, si tenim confiança i sabem veure el cantó positiu de tot plegat. I si som conscients de la gran missió que com a cristians tenim en el nostre món. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi.
Dijous XXX durant l’any / II
