A través de les nostres relacions quotidianes podem anunciar el Crist.
L’evangeli d’avui ens contraposa dues maneres d’apropar-se a les persones: la de Jesús i la dels fariseus. Tots dos es fixaven en els altres, però d’una manera ben diferent. Els fariseus ho feien per situar-se en una bona posició, amb un cert esperit competitiu. I Jesús ho feia per parlar-los, fer-los reflexionar, i dir-los una paraula d’edificació i creixement. Els fariseus miraven per ells mateixos, i Jesús mirava pels altres. Són dues maneres diferents de fer el mateix, que reflecteixen dues maneres diferents d’entendre la vida.
L’Eucaristia que estem celebrant és per a nosaltres avui aquella taula en la qual estem asseguts amb Jesús. En aquesta taula Jesús és al mateix temps l’amfitrió, el menjar i el servidor. És una taula en la que hi hem estat cridats independentment de quina sigui la nostra procedència o situació social. És una taula en la qual també s’hi assegué un dia la Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, i referint-se a Jesús va dir a la resta de convidats: “Feu tot el que ell us digui” (Cf. Jo 2,5). És una taula en la que no hi ha llocs preeminents, tant el lloc que un hi ocupi. El que compta és ser-hi i escoltar allò que Jesús té per dir-nos. I què ens diu, Jesús, avui?
Com que allò que forma part del Misteri i es concreta en la litúrgia està cridat a tenir un paper en la nostra vida real, avui ens podem preguntar sobre la manera que ens relacionem amb els altres. Són els altres un objecte del nostre profit? Són els altres els nostres competidors? O bé, veiem en els altres un reflex de nosaltres mateixos, i el que busquem és que el seu benestar passi fins i tot per damunt del nostre? I encara, seguint el relat de l’evangeli: el que ens identifica és la humilitat, o la competitivitat? El consell de Jesús és sempre clar: primer estimar, i després dir. No importa qui sigui qui tingui al davant: tant si és una persona de la meva família, de la meva comunitat, del meu àmbit professional o del meu cercle d’amistats, Jesús ens convida a cedir el nostre lloc, a posar-nos al darrer lloc, i sobretot, a veure sempre quina paraula podem dir per edificar als altres. Sant Pau, en la primera lectura, veia la utilitat de seva vida en la tasca d’anunciar el Crist. I nosaltres també hi estem cridats: a través de les nostres relacions quotidianes podem anunciar el Crist si mirem de fer-ho tot amb un esperit cristià, buscant sempre el bé i l’edificació dels altres, i si estimem abans de parlar-los. Tant de bo que aquesta sigui la nostra manera d’entendre la vida.
Dissabte de la setmana XXX — Sta. Maria en Dissabte
