La celebració del Nadal ens ha ajudat un any més a endinsar-nos en el misteri de l’encarnació.
En la primera lectura St. Joan ens recordava el manament que hem rebut de Déu: que «creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres». Aquest doble manament (creure i estimar) es pot llegir com si fos un de sol: la fe i la caritat no són dues virtuts diferents, sinó que una és conseqüència de l’altra. Si som fills de Déu per la nostra fe (si creiem), la caritat entre els germans és el que brolla d’aquesta filiació (és a dir: si creiem, estimarem a tothom). I en l’evangeli hem vist com Jesús va mirar de fer arribar aquest manament el més lluny possible: en començar la seva vida pública no es va quedar a Natzaret on havia viscut i crescut, sinó que se’n va anar a Cafarnaüm, lloc de confluència de camins on hi havia molts pagans. Jesús havia vingut a salvar el món tot sencer, jueus i pagans, i la seva missió no podia quedar reduïda només a un sector de la societat, calia estendre-ho: «El poble que vivia a les fosques [és a dir, els qui no eren de la religió jueva] ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Dit altrament: tothom pot creure, i tothom pot estimar.
Encara som dins del temps de Nadal, i els dies que van de la solemnitat de l’Epifania a la festa del Baptisme del Senyor la litúrgia ens presenta uns textos que mostren una sèrie de manifestacions de Jesús com a Messies: el miracle de la multiplicació dels pans, el de la tempesta calmada, o diferents guaricions a malalts o endimoniats. Són miracles que s’ens presenten com una prolongació de l’Epifania dels reis d’Orient i ens preparen per celebrar la festa del Baptisme, però són textos que aquest any no llegirem, ja que l’escaiença de l’Epifania en divendres fa que aquest període quedi reduït només a un sol dia, el d’avui. I per això el passatge que ens ha estat proclamat és una síntesi de tot el que hauríem sentit, aquesta síntesi és la imatge de Jesús predicant enmig de tots els pobles i dient-los: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».
Quan hi ha poc temps cal dir les coses més importants, i això és el que avui s’escau: La celebració del Nadal ens ha ajudat un any més a endinsar-nos en el misteri de l’encarnació: no hem celebrat un nou aniversari de Jesús, ni un fet prodigiós que es produí un cop i prou. Hem celebrat que Déu es va fer un de nosaltres, i que ens ha donat a tots la capacitat d’acollir-lo i fer-lo néixer dins nostre d’una forma perllongada, cada dia de la nostra vida. Aquesta és la gràcia: Jesús s’ha encarnat, però ho ha fet de tal manera que continua present al món a través nostre, dels cristians, de l’Església. I els textos d’avui ho resumeixen a través del doble manament: Primer, de tenir fe: «Convertiu-vos» deia el text. Segon, que portats per aquesta fe «ens estimem els uns als altres». Si portem a la pràctica aquest doble moviment que indicava St. Joan en la primera lectura, prolongarem el misteri de Nadal a tots els dies de l’any que comença.
Dia 7 de gener
