Arribarem allà on vulguem, no hi ha límit, perquè l’amor de Déu és infinit i també ho és allò de bo que podem fer.
En l’evangeli d’avui vèiem a Jesús posant en moviment a Leví: «Vine amb mi», li digué. Ell estava assegut a la taula el pecat; però això no fou cap inconvenient perquè Jesús el convidés a aixecar-se i posar-se a fer camí amb Jesús. Amb aquest gest Jesús ens dona la imatge d’un Déu bo, d’un Déu que estima, d’un Déu que no persegueix castigar al pecador sinó donar-li una nova oportunitat, d’un Déu que vol ser un metge que guareix. Jesús ens ensenya la imatge d’un Déu personal que ens convida a posar-nos en moviment, a aixecar-nos quan hem caigut, i a posar-nos a fer camí amb ell, sigui el que sigui el que ens hagi passat abans. I ho fa predicant amb l’exemple: Jesús va ser qui va anar cap a Leví, a trobar-lo.
Nosaltres avui fem el moviment invers: hem fet una parada en el camí i ens hem assegut en una taula molt diferent: la de l’eucaristia. El camí és llarg, i necessitem parar de tant en tant. I la Quaresma ens dóna aquesta oportunitat: no simplement per descansar, sinó també per revisar la direcció, per deixar allò que no ens funciona, per agafar forces, i per poder arribar més lluny. La taula de l’eucaristia és la taula on podem escoltar a Jesús que ens parla de forma personal, i ens alimenta amb allò que ens convé i ens vol dir a cadascú. I avui, com a Leví, ens diu: «Vine amb mi».
Quan ens aixequem d’aquesta taula continuarem fent camí amb Jesús, amb aquest Jesús que vol el millor per nosaltres, però que alhora compta amb la nostra col·laboració, compta que traurem el millor de nosaltres per caminar amb ell. La parada quaresmal ens ha de servir per recordar justament això: que estem fent camí amb Jesús, que ens hem compromès a fer camí amb Jesús. I on ens ha de dur aquest camí? D’una manera immediata, a la celebració de la Pasqua. Però la celebració de la Pasqua no és res més que un recordatori que hi ha un terme més important: la resurrecció. I la resurrecció tampoc al final de res, sinó el començament d’una vida amb Déu que durarà per sempre, que no té fi, però que per altra banda ja podem començar a viure aquí i ara si en som conscients. Per tant, arribarem allà on vulguem, no hi ha límit, perquè l’amor de Déu és infinit, i també ho és allò de bo que podem fer. Que la Quaresma que hem començat ens serveixi per renovar la nostra fe, per agafar forces, i que com Leví puguem fer el camí amb Jesús per sempre. «Vine amb mi», ens deia Jesús. Acceptem aquesta invitació, anem-hi, i ben segur arribarem a un destí tant bo que no podem ni imaginar.
Dissabte de Cendra.
