Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’evangeli.
En els diferents evangelis que ens han estat proclamats durant tota l’octava de Pasqua, hem anat veient com Jesús, després de morir i de ressuscitar, s’aparegué nombroses vegades als seus deixebles. I també ho escoltàvem en l’evangeli d’avui, que resumia les aparicions del Senyor el mateix diumenge de Pasqua: primer a les dones, després a dos deixebles que feien camí, i finalment a tots els altres mentre eren a taula. Però malgrat les aparicions, fins i tot als deixebles en un primer moment els va costar creure el què veien. I ho van anar entenent poc a poc, amb el temps, fins que cinquanta dies més tard —després de la Pentecosta, els efectes de la resurrecció de Jesús eren innegables fins i tot pels qui no creien. Ho sentíem en la primera lectura, que ens explicava els primers fets d’aquella primera comunitat i els miracles que Jesús encara feia a través dels deixebles. «El miracle és evident: tot Jerusalem ho sap i no ho podem negar», deien els mateixos membres del sanedrí, que eren contraris a Jesús. La resurrecció de Jesús, doncs, va marcar un abans i un després; i no només en la vida dels qui en foren testimonis directes, sinó en la història.
Aquell mateix Jesús ressuscitat que es va aparèixer a aquells primers deixebles i que després va fer miracles a través dels apòstols a l’inici de la història de l’Església, és el mateix que avui seu a taula amb nosaltres en aquesta Eucaristia, i ens parla a cadascun a través de les lectures que ens han estat proclamades. Perquè això que hem llegit no vol ser tan sols el record d’uns fets esdevinguts les primeres setmanes després de la resurrecció de Jesús, sinó que van una mica més enllà: és allò que Jesús ens vol dir a nosaltres ara i aquí, a nosaltres que com cada any hem celebrat la Setmana Santa i la Pasqua, i ara retornem a les nostres vides.
Fixem-nos que, tant la primera lectura com l’evangeli, contenien al final un element important. En la primera lectura Pere i Joan deien: «Nosaltres no podem deixar de dir el que hem vist i sentit». I al final de l’evangeli Jesús demanava: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’evangeli». La resurrecció de Jesús, doncs, no volgué ser una demostració de la força i el poder divins, sinó que va passar per a la nostra salvació, perquè també les nostres vides experimentessin un abans i un després. I encara més: com aquells primers deixebles, nosaltres també hem rebut l’encàrrec de difondre-ho. Per tant, en primer lloc és bo que ens preguntem què n’ha quedat, dins nostre, de totes les celebracions d’aquests dies? I després, mirem si, com demana St. Pau a l’epístola als Romans, també nosaltres hem mort com Jesucrist “pel què fa al pecat”, i com ell hem començat a “viure per a Déu”. Que com a fruit d’aquests dies sants el Senyor ens doni la força i el coratge per canviar el que convingui de nosaltres mateixos, i de comunicar-ho amb l’exemple de les nostres vides.
Dissabte de Pasqua
