Jesús ha de ser percebut amb el cor
En la primera lectura, St. Pau compara la creació del poble de Déu amb la construcció d’un edifici, naturalment segons les tècniques constructives del moment. En primer lloc es situava la pedra angular, que era la pedra principal. Aquesta pedra, que podia ser la pedra cantonera o simplement una primera pedra situada a la base de tot l’edifici, era la primera que se situava en la construcció de qualsevol edifici. I era la més important perquè totes les altres pedres que després haurien de ser col·locades es posarien en referència a aquesta, i per això la pedra angular determinava no només la posició de l’edifici sinó la seva orientació, i n’aguantava tot el pes. Per això, en la comparació que feia St. Pau, aquesta pedra corresponia a Jesucrist, el centre i la base de l’edifici que és l’Església. Després d’aquesta primera pedra, hi hauria els apòstols i els profetes; tots dos grups, compartirien la revelació del misteri de Déu i estarien en el mateix fonament de l’Església. Els profetes, havien ajudat a l’antic poble d’Israel a veure quina era la voluntat de Déu a través dels diferents fets històrics que passaven, ajudaren al poble a convertir-se quan s’havien allunyat de Déu, i els donaven esperança quan es veien aclaparats per la situació. Els dotze apòstols, com una continuació de les dotze tribus d’Israel, també estarien a la base d’aquest edifici compartint amb els profetes aquesta missió: etimològicament “apòstol” significa “enviat”, i ells serien els encarregats de comunicar la bona nova a les primeres generacions de creients.
Entre aquests dotze apòstols s’hi comptaven Simó i Judes, dels quals avui en celebrem la seva festa. En la llista que hem sentit a l’evangeli eren esmentats com a «Simó, anomenat Zelota» i «Judes de Jaume», per distingir-lo de l’altre «Judes Iscariot, que va ser el traïdor». Així com de d’altres apòstols en sabem moltes coses, d’ells dos no en tenim massa notícies concretes. El fet que l’evangelista anomeni Simó com a “zelota” ens fa pensar que devia pertànyer o simpatitzar amb el grup jueu dels zelotes, la part més radical i intransigent amb la dominació romana, que utilitzaven mètodes força violents. I pel que fa a Judes —que els altres evangelis anomenen “Tadeu”, també en sabem ben poc, però el poc que en sabem és profund: a l’evangeli de Joan li fa una pregunta a Jesús que suscita en ell una resposta molt profunda: Jesús li diu que ell estarà a dins de qualsevol que l’estimi, perquè Jesús ha de ser percebut amb el cor, i no amb els sentits.
Els exemples de Simó i de Judes, com el dels apòstols en general, ens indiquen un camí per a la nostra vida. Tots nosaltres estem cridats a ser pedres vives de l’edifici de l’Església, a acollir-lo dins del nostre cor i a ser enviats a proclamar la bona nova de Jesús. Tots nosaltres estem cridats a donar esperança als nostres propers i a dur una bona paraula de part de Déu a tothom. I tots nosaltres som estimats de Déu i comptem amb la seva confiança siguem qui siguem, ja que entre els deixebles de Jesús s’hi comptaven persones de totes les classes socials i estaments, de totes les faccions polítiques i maneres de fer: el regne de Déu és per a tothom qui estima el Senyor i estigui disposat a fer la seva voluntat. El fet que venerem els apòstols com a màrtirs, ens indica que van ser testimonis de la seva fe fins al final, i això també és el que estem nosaltres cridats a fer: testimoniar Jesús en el nostre món encara que ens costi, o que sovint tinguem la sensació d’anar contra-corrent. Si tenim el cor obert, Déu podrà entrar en la nostra vida i nosaltres ens podrem convertir en enviats d’ell enmig del món. Que la celebració de la festa dels apòstols Simó i Judes ens hi ajudi.
St. Simó i St. Judes, apòstols.
