El que realment compta als ulls de Déu és allò que hem triat: si hem fet bones obres.
En el Judici final, allò que és realment important són les bones obres. El que realment compta als ulls de Déu no és ni la procedència de la persona, ni el seu color, ni la seva religió, ni el seu pensament, no és allò que ens ha tocat i que no hem escollit, sinó allò que hem triat: si hem fet bones obres. Donar menjar als famolencs, beguda als assedegats, vestir als despullats, acollir els estrangers, visitar els malalts o presoners són exemples del què tothom pot fer independentment de qui siguem, com siguem, d’on siguem, i independentment també de la nostra fe o creences. L’únic criteri vàlid per a prendre possessió del Regne és la manera com ens relacionem amb els altres. O dit en altres paraules, la persona que ha estat bona amb els altres és qui encarna la realització del Regne.
D’entre tots els qui al llarg dels segles ho han fet, hi trobem a St. Martí, la festa del qual avui en celebrem. De jove pertanyia a l’exèrcit romà, però poc a poc va anar veient que podria aportar molt més fent bones obres i seguint del Crist. Abraçant la vida eremítica primer, fundant un monestir més endavant, i finalment servint el poble de Déu com a bisbe de Tours, va contribuir a la primera evangelització del nostre continent, i morí venerat com a sant tot i no haver estat màrtir. Més enllà de la part llegendària la seva història i els seus actes, la imatge que d’ell ens ha transmès la tradició és el paradigma del que tots estem cridats a fer: Martí va veure en el pobre que tenia fred la imatge del Crist a qui hem de servir, i no s’ho va pensar dues vegades: seguint l’exemple de Jesús, va donar-se al servei a les persones, va fer bones obres i n’ensenyà a fer.
El seu exemple, que està plenament en sintonia amb l’evangeli d’avui, és el que tots nosaltres estem cridats a seguir. St. Martí, com a bisbe va ser un referent per al poble de Déu; i nosaltres també ho hem de ser en allò que s’ens hagi confiat. St. Martí va veure en un pobre la imatge del Crist, i nosaltres també l’hauríem de veure en totes aquelles persones que tractem cada dia i que passen alguna necessitat, física o espiritual; i per tant, tots tenim cada dia oportunitats de posar en pràctica aquella caritat que Jesús ens va ensenyar, a partir de petites accions. Donant-nos als altres, estimant-los a través de les petites obres de caritat que puguem fer, fent la nostra feina quotidiana amb esperit de servei i d’ajuda als altres, és com servirem millor el Crist, i és també com el Senyor ens podrà comptar entre els qui són a la seva dreta, entre els justos que «entraran a la vida eterna». És així com farem també realitat en nosaltres les paraules del profeta Isaïes: el Senyor «m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, […] a consolar tots els qui estan de dol, a vestir d’alegria els qui porten dol». Que l’exemple de St. Martí ens esperoni i ens ajudi a fer-ho.
St. Martí de Tours, bisbe
