Homilies de l'Efrem

  «El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos». Ho deia el Senyor en la primera lectura per boca del profeta Osees. I ho deia lamentant-se del seu poble que no l’entenia, i que era inconstant. Què he de fer amb vosaltres, poble estimat? —venia a dir el Senyor: us penseu que vull una cosa i en vull una altra. “El que jo vull és la pregària del publicà, i no la del fariseu; sinceritat, i no orgull; humilitat i no vanaglòria”… podríem fer-li dir parafrasejant l’evangeli . I encara, fent un pas més, potser avui el Senyor ens podria dir a nosaltres: “El que jo vull és conversió, i no simples ritus; que m’estimeu de veritat, i no pas que m’adreceu una pregària rutinària… Perquè el Senyor ja ho sap com som; però ens estima igualment. I com que no pot deixar de ser conseqüent amb ell mateix i ens demostra la seva autenticitat estimant-nos, ens demana que nosaltres fem el mateix amb ell. No ens exigeix coses impossibles, sinó tan sols que fem ...

«Qui és com vós, Déu nostre? Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat». Eren paraules del llibre del profeta Miquees que hem escoltat en la primera lectura , unes paraules que formen part d’una pregària més llarga amb la què el profeta conclou el seu llibre. I concretament aquests versets, es poden considerar com un himne al Senyor; un himne que lloa la misericòrdia de Déu i la seva fidelitat envers el seu poble, que malgrat haver-se apartat tantes vegades d’ell no ha pogut dir mai que el Senyor l’hagués abandonat. Aquestes paraules, a més, estan completament en línia amb la paràbola del fill pròdig que hem escoltat en l’evangeli : malgrat que el fill petit s’hagués malgastat tots els béns del Pare, malgrat que el fill gran hagués sentit enveja i rancúnia, el Pare sempre surt a l’encontre dels dos i els perdona, els acull, i mira de reconciliar-ho tot. En definitiva, don...