Déu sempre està a punt per sortir al nostre encontre i acollir-nos, malgrat els nostres límits i dificultats.
«Qui és com vós, Déu nostre? Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat». Eren paraules del llibre del profeta Miquees que hem escoltat en la primera lectura, unes paraules que formen part d’una pregària més llarga amb la què el profeta conclou el seu llibre. I concretament aquests versets, es poden considerar com un himne al Senyor; un himne que lloa la misericòrdia de Déu i la seva fidelitat envers el seu poble, que malgrat haver-se apartat tantes vegades d’ell no ha pogut dir mai que el Senyor l’hagués abandonat. Aquestes paraules, a més, estan completament en línia amb la paràbola del fill pròdig que hem escoltat en l’evangeli: malgrat que el fill petit s’hagués malgastat tots els béns del Pare, malgrat que el fill gran hagués sentit enveja i rancúnia, el Pare sempre surt a l’encontre dels dos i els perdona, els acull, i mira de reconciliar-ho tot. En definitiva, doncs, les lectures d’avui ens parlen de perdó i de misericòrdia. Però sobretot ens transmeten una imatge molt concreta de Déu: ens parlen d’un Déu que dóna sempre aquest perdó i misericòrdia de forma incondicional al seu poble, encara que s’hagi equivocat moltes vegades; ens parlen d’un Déu que sempre està a punt per sortir al nostre encontre i acollir-nos, malgrat els nostres límits i dificultats.
I no és innocent que aquesta imatge de Déu ens sigui proclamada justament ara, en el cor d’aquest temps de Quaresma, que és per a nosaltres un temps de renovació espiritual. Perquè una bona manera de preparar-nos per a la Pasqua és començar a seguir ja aquests exemples de transformació interior i personal que arriben passant per la porta del perdó, i agafar-nos-els com allò que el Senyor ens demana que fem nosaltres des d’ara mateix.
Igual que el pare de la paràbola sortia a l’encontre dels seus fills per dir-li a cadascú allò que més li convenia escoltar, podem pensar que el Pare del cel surt avui al nostre encontre i ens interpel·la amb aquests exemples perquè cadascú de nosaltres pensem de què ens hem de penedir, de què hem de demanar perdó, i com podem fer per restituir el mal que hàgim pogut fer. I aquesta imatge de Déu que “no s’obstina a castigar perquè estima la bondat” —fent servir les paraules del profeta, és també per a nosaltres un exemple de vida a seguir quan ens trobem amb persones que ens hagin ferit o ens sentim dolguts pel tracte que ens han dispensat: l’exemple del pare amorós que estima incondicionalment els seus fills i surt al seu encontre és el paradigma d’allò que el Pare ens convida a fer amb les persones del nostre entorn més immediat, perquè puguem començar a transformar-nos en allò que estem cridats a ser, i que celebrarem amb tota l’Església durant la propera Pasqua. Que la celebració d’avui ens hi ajudi.
Dissabte de la Setmana II de Quaresma
