«I vosaltres, qui dieu que soc?»
Els apòstols Pere i Pau són un exemple d’aquella manera d’actuar de Déu que difereix de la nostra lògica; o almenys en un primer moment ens ho pot semblar. Sant Pere és l’apòstol que, al llarg dels evangelis, el Senyor ha de renyar més vegades. Però malgrat que alguns cops li hagi de dir paraules dures, això no és obstacle perquè li encarregui una missió tan important com la de pasturar les seves ovelles, de liderar el grup dels apòstols després de la seva mort. Semblaria que per a una missió tan important hauria d’haver agafat un altre perfil, però no: el que el Senyor valora són altres coses, és la seva fe: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu» és la resposta que Jesús esperava d’ell, i no pas els seus mèrits humans o personals. Amb St. Pau passa el mateix: encara que hagués estat un dels perseguidors més durs dels primers cristians, un cop convertit, el que passa a comptar també és la seva fe. No importen ni el seu passat, ni els seus errors, ni les faltes comeses; tenint fe, ja té allò que el Senyor més valora. Aquesta manera de fer del Senyor ens pot sorprendre, però alhora ens dóna un gran consol i esperança.
Com que el fet d’escoltar aquests exemples en el marc de la litúrgia els converteix en allò que el Senyor ens vol dir avui a nosaltres, avui podem comparar-nos nosaltres mateixos amb aquests exemples.
Els qui avui estem aquí escoltant aquestes lectures tampoc no som perfectes, també hem tingut dubtes de fe, també podríem haver estat “renyats” pel Senyor molts cops. Tots els que som aquí ens hem convertit, o ens anem convertint cada dia una mica més amb el nostre caminar. I com que Déu no desespera mai de ningú, malgrat la nostra fragilitat a tots ens ha encomanat una missió. Potser no tan alta com la que li donà a Pere, però tots tenim la nostra. I a través d’ella, sigui gran o petita, podem predicar el Senyor i fer-lo present en la vida dels altres amb l’exemple que els donem. És el que van fer els apòstols: gràcies a ells l’ensenyament de Jesús va arribar a tothom, jueus i grecs, creients i pagans. I nosaltres podem seguir avui aquest exemple des del lloc que ocupem cadascú. Perquè el que és més important no és si arribem més amunt que l’altre, o si la nostra missió és ben considerada o no, sinó que tinguem fe. Podem, doncs, agafar-nos la pregunta que Jesús li féu a Pere d’una manera personal, i mirar de respondre-la cadascú: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Qui és, Jesús, per a nosaltres? De la resposta que en donem en dependran moltes coses, perquè la seva paraula arribarà més a fons i ens ajudarà a actuar de la manera que li és plaent al Senyor, encara que ens haguem equivocat en el passat, o haguem dubtat de Déu. Aquest és el consol i l’esperança que ens pot donar la festa d’avui. Demanem al Senyor que, seguint l’exemple dels apòstols, ens doni més fe per estimar i servir als altres de la manera que a ell plau.
Sants Pere i Pau, apòstols.
