El Misteri de la mort
Amb un llenguatge força poètic i unes imatges molt boniques, les lectures d’avui ens han parlat de la mort. El llibre de l’Eclesiastès ho feia amb aquestes imatges tant eloqüents: quan “sigui tallat el fil de plata de la vida”, quan “es foradi el gresol d’or”, quan “la gerra s’esmicoli a la font i la corriola del pou es trenqui”, o bé quan “la pols torni a la terra, on ja era, i l’alè se’n torni a Déu, que l’ha donat”… També ens en parlava el Salm responsorial: «Vós [Senyor] feu tornar els homes a la pols dient-los “Torneu-vos-en, fills d’Adam”», perquè “com un somni en fer-se de dia”, la persona humana és “com l’herba que s’espiga: ha tret florida al matí, [però després ve un vespre on] “es marceix i s’asseca”, és a dir, ha de fer irremeiablement el pas de la mort. I encara en l’evangeli Jesús, també parlava als seus deixebles sobre la seva mort, una mort que havia de ser «en mans dels homes» i que els deixebles d’entrada no van entendre, venint com venien de l’episodi de la Transfiguració on els acabava de mostrar la seva glòria. Però encara que la mort hagi aparegut avui en les tres lectures, el missatge principal que volien transmetre’ns no era tant el de recordar-nos que un dia haurem de fer aquest pas, sinó que, mentre visquem, hem de tenir confiança en Déu i tenir-lo present cada dia.
Una confiança com la que tingué Maria, la memòria de la qual celebrem en aquest eucaristia. Una confiança com la que l’àngel la va convidar a tenir: «No tinguis por, Maria» (Cf. Lc 1,30). Perquè Maria, a diferència dels deixebles de l’evangeli que «no entenien què volia dir», va tenir la valentia de creure sense tenir por, confiant plenament en el pla de Déu i en la seva voluntat.
Nosaltres, avui, en continuïtat amb aquestes lectures i com a resum de totes elles, estem cridats a seguir l’exemple de Maria: el llibre de l’Eclesiastès ens parlava de la mort però per convidar-nos a aprofitar el nostre temps de joventut, i a recordar-nos sempre de Déu abans no arribi el moment de fer aquest pas. També el Salm posava l’accent en l’aprofitament del temps que tenim: «Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor», deia; perquè no compta tant el temps de vida, sinó com l’haguem aprofitat. El que compta, doncs és “adquirir la saviesa del cor”, “recordar-se del creador”, o en altres paraules aprofitar el temps que tenim per fer allò que és agradable a Déu, i confiar plenament en el Senyor. I també perdonar: Jesús, que va perdonar als qui el crucificaven perquè no sabien el que es feien, va ensenyar als deixebles a pregar pels enemics, i es va confiar plenament a les mans de Déu. Si bé és cert que Jesús va morir “en mans dels homes” i demanava als seus deixebles que ho recordessin, no és menys cert que va ser capaç de transformar la mort en vida. I aquest és el Misteri que avui estem convidats a contemplar, meditar, i confiar-hi.
Dissabte de la setmana XXV durant l’any / I – Sta. Maria en dissabte
Ecle 11,9-12,8 / Sl 89 / Lc 9,43b-45.
