Qui és, Jesús, per a nosaltres?
L’evangeli d’avui ens reporta una discussió sobre la identitat de Jesús: els fariseus i els grans sacerdots del temple estaven inquiets amb el que sentien explicar sobre ell, i van fer un primer intent de detenir-lo enviant-li uns guardes del temple. Però es van trobar amb una situació insòlita: els soldats van tornar sense ell, amb les mans buides. I no perquè Jesús s’hi oposés o s’escapés, sinó perquè en sentir-lo parlar els mateixos guardes es van adonar que mai “ningú no havia parlat així com ell”, i no es van veure capaços d’endur-se’l. I fins i tot Nicodem, que era un dels dirigents dels jueus, qüestionava que fos lícit de condemnar-lo sense haver-lo escoltat primer. Jesús, doncs, no va passar desapercebut en la societat jueva del seu temps, i fins podem veure que va causar polèmica: Qui era, aquest Jesús? Era el Messies esperat, o no l’era? Quin cas se li havia de fer? La manera d’actuar de Déu havia confós els jueus i les coses no eren com esperaven, i per això estaven contrariats.
Aquest evangeli ens ha estat proclamat en ple cor de la Quaresma, que és un temps de revisió i de conversió, un temps que se’ns presenta com una oportunitat de renovar la nostra fe i començar enfortits una nova Pasqua. I per això la situació que ens reportava ens pot servir també a nosaltres si ens fem les mateixes preguntes: Qui és, Jesús, per a nosaltres? Quin crèdit donem a les seves paraules, i com aquestes tenen una implicació real en la nostra vida?
Com a cristians, no dubtem en la resposta: Jesús és el Messies, el Fill del Déu viu. Però tot i tenir la resposta tan integrada, ¿posem el que ell ens diu al nivell que li correspon? ¿La nostra fe en ell és tanta que som capaços de traslladar a les nostres vides reals allò que ell vol, i actuar d’acord amb el model que ens proposa? ¿O potser en el nostre dia a dia alimentem conductes o pensaments que estan en contra amb el que ens va dir com a Salvador, malgrat estar acostumats a sentir les seves paraules o fins a saber de memòria les frases que deia? És molt possible que, amb el pas del temps i sense adonar-nos-en ni voler-ho, hàgim creat una distància entre el que creiem i el que fem, i per tant necessitem convertir-nos. I ara és un bon moment. Tots hem fet l’experiència de veure que una mateixa cosa dita per un o per un altre, té un pes diferent: un mateix consell donat per una persona que considerem de seny o donat per algú que tenim en menys estima, no el seguim igual. I amb les paraules de Jesús hauria de passar el mateix: si el considerem a Jesús com Fill de Déu i salvador, i de veritat creiem en ell, tot allò que ens demana hauria de passar per davant d’allò que ens és més còmode o fàcil de fer en cada moment. Sobretot quan estem contrariats, o quan les coses no són com hauríem esperat, cosa que passa molt sovint. L’exemple dels guardes que anaven a detenir Jesús i no ho van fer perquè es van meravellar de les seves paraules ens l’hauríem d’aplicar avui nosaltres: ara és un bon moment per revisar allò que fem normalment, i veure si està d’acord amb el que Jesús ens demana: que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va estimar. Aprofitem l’oportunitat que el temps de Quaresma ens proposa per revisar la nostra fe i la nostra vida, per veure si hem de canviar alguna cosa en el nostre obrar, i preparem-nos per a la Pasqua mirant d’apropar-nos cada dia una mica més a Déu.
Homilia del dissabte IV de Quaresma.
