Maria és mare, i és també model de tot cristià.
En començar aquesta Eucaristia, hem sentit com l’oració col·lecta que hem resat es referia al text de l’evangeli que ens ha estat proclamat: “[Jesús], clavat a la creu, [—deia l’oració,] va voler que la seva Mare, la Verge Maria fos també mare nostra”. Que la mare de Jesús es consideri també mare de tots els creients, i per tant de l’Església, és un desig que es pot deduir del diàleg que es va produir entre Jesús, Maria i el deixeble que Jesús estimava quan Jesús ja estava clavat a la creu i estava a punt de traspassar: «Dona, aquí tens el teu fill», li va dir Jesús a la seva mare. I «Aquí tens la teva mare», li va dir Jesús al deixeble que més estimava referint-se a Maria. I el text continuava dient que, a partir d’aquell moment, el deixeble acollí Maria a casa seva com si fos la seva pròpia mare. Aquesta relació tan estreta com és la maternofilial que es va crear entre la Mare de Déu i el deixeble estimat de Jesús, es pot dir que és un desig de Jesús, que es pot fer extensiu a tots els creients que hem vingut després, com demanàvem a l’oració d’avui.
El títol de “Mare de l’Església” aplicat a la Mare de Déu i del qual en fem memòria l’endemà de Pentecosta, és relativament recent en la història del Magisteri. El papa benet XIV, l’any 1748, descrivint els sentiments filials de l’Església que reconeix en Maria a la seva mare amantíssima, la va proclamar Mare de l’Església, però només de forma indirecta (Cf. Bullarium romanum, sèrie 2, t. 2, n. 61, p. 428). Més endavant, el papa Lleó XIII va afirmar que Maria havia estat «amb tota veritat mare de l’Església» (Cf. Acta Leonis XIII, 15, 302), i a partir d’aquí aquest apel·latiu ha estat emprat diverses vegades i de forma successiva en els ensenyaments dels papes posteriors. El Concili Vaticà II va proclamar a Maria com a «membre molt eminent», «prototipus» y «model» de l’Església, quan deia en el document Lumen gentium que «l’Església Catòlica, instruïda per l’Esperit Sant, honora [a Maria] com a mare amantíssima amb sentiments de pietat filial» (Cf. LG, 53). Però tot i parlar de forma clara de Maria com a “Mare de l’Església”, no li atribuí pròpiament aquest títol. I sí que ho va fer de forma explícita, en canvi, el papa Pau VI en el discurs de cloenda de la tercera sessió conciliar del dia 21 de novembre de 1964, demanant que «d’ara endavant, la Mare de Déu sigui honorada i invocada per tot el poble cristià amb el títol de “Mare de l’Església”» (Cf. AAS 56 [1964], 37).
Sant Efrem, va dir que “Maria tenia molts noms, i és un goig anomenar-la per cadascun d’ells”. I independentment de quina sigui la història d’aquest títol, Maria és mare, i és també model de tot cristià. I en conseqüència tots i cadascun de nosaltres estem cridats a fer el que ella va fer: escoltar la paraula de Déu, guardar-la i meditar-la en el nostre interior, i donar-li vida a través de les nostres accions, engendrant totes aquelles virtuts que són pròpies de Jesús: el bé, l’amor, i tot allò que puguem imitar i aprendre del nostre Salvador. Demanem al Senyor, com a fruit d’aquesta festa i d’aquesta Eucaristia, que ens concedeixi el do de saber-ho fer a través dels dons que Ell ha posat en nosaltres.
Dilluns després de Pentecosta – Maria, Mare de l’Església
