Estem cridats a ser testimonis de la fe amb la nostra manera de viure, i a fer obres que s’adiguin amb aquesta fe.
L’evangeli que acabem d’escoltar ens ha situat en el context del sant sopar, i concretament en el diàleg que Jesús tingué amb els seus deixebles. I, de tot aquest diàleg, podem fixar-nos avui en la pregunta que Jesús adreçà a Felip, i que ens pot interpel·lar directament a cadascú de nosaltres: «Fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?». Conèixer Jesús és una qüestió que no és tan evident, i va més enllà de saber coses d’ell; com el mateix Jesús ens explicava, conèixer-lo és reconèixer-lo com aquell que revela plenament el Pare: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare», deia. És una qüestió difícil, que ni els deixebles que havien conviscut amb ell no acabaven d’entendre; i també ells trobaren resistències i rebuig quan anunciaven la paraula, com ens deia la primera lectura. Perquè la fe en Jesucrist no sempre és fàcil, ni tampoc no és fàcil comprendre’l en profunditat. I, tanmateix, aquest coneixement fonamenta tot el que vindrà després: «Qui creu en mi també farà les obres que jo faig».
Avui fem memòria d’un home que es va prendre molt seriosament aquesta qüestió: sant Atanasi, bisbe d’Alexandria al segle IV. Ja de jove va participar en el Concili de Nicea, on l’Església va afirmar que el Fill és de la mateixa naturalesa que el Pare. Havien passat gairebé quatre segles des de Jesús, però aquesta qüestió continuava generant oposicions i controvèrsies; tant, que la defensa de la veritat que Jesús és veritablement el Fill de Déu li valgué diversos exilis. Però per ell no era una qüestió teòrica, ja que pensava que només si Crist és realment Déu pot revelar-nos plenament el Pare. I per això va haver de lluitar per mantenir i transmetre fidelment aquesta fe. També nosaltres, en aquesta celebració en la qual el Crist se’ns fa present i ens parla, som convidats a aprofundir en aquest coneixement de Crist, per poder fer després les “mateixes obres que ell fa”.
Per això és un bon moment per preguntar-nos si coneixem realment Jesús. I no només de nom o per tradició, sinó des d’una relació viva amb ell. Vivim en un món on sovint es parla de Jesús, però no sempre es coneix en profunditat. I també nosaltres podem córrer el risc de quedar-nos en un coneixement superficial, si no mirem d’aprofundir-hi. Avui, el testimoni de sant Atanasi ens recorda la importància d’aprofundir cada dia més en la fe: de pregar, de formar-nos, de dialogar amb el Senyor. Perquè, fent-ho, el coneixement de Jesús es traduirà per a nosaltres en vida: com els primers deixebles, també nosaltres estem cridats a ser testimonis amb la nostra manera de viure, i a fer obres que s’adiguin amb la nostra fe. No sempre serà fàcil, però això no és un impediment perquè, com sant Atanasi, ens mantinguem ferms, amb senzillesa i convicció. Que aquesta celebració ens ajudi a conèixer cada dia més el Crist ressuscitat i a ser els seus fidels testimonis enmig del món, que en el fons té set de conèixer Déu.
Dissabte IV de Pasqua – St. Atanasi
