La Quaresma és un camí
Com a resposta al Salm responsorial, acabem de fer una petició: «Ensenyeu-me
la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». I, quina és, la
ruta del Senyor? Segons el fragment del profeta Isaïes que hem llegit com a
primera lectura, aquest camí és buscar el bé de l’altre, no murmurar, i
compartir el pa amb el qui passa fam. I aquestes són, exactament, les tres
actituds que hem vist en Jesús en el passatge de l’evangeli que ens ha estatproclamat: Jesús busca el bé del pecador, desmunta la murmuració dels fariseus
i els Mestres de la Llei, i s’asseu a taula amb els qui tenien més necessitat
de la misericòrdia de Déu. Perquè el camí que du al Pare, és Jesús. I ell
mateix ens vol fer veure que ningú no està privat de seguir-lo.
«Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat».
La Quaresma també és un camí, una ruta que l’Església ens proposa perquè
arribem a Jesús. I és un camí que, en l’Eucaristia, es converteix ja en el
destí. Perquè encara que estiguem fent el camí quaresmal, cada celebració
eucarística ja és una trobada amb el ressuscitat, que ens ha cridat a la seva taula,
com cridà al publicà. Cada celebració eucarística és una penyora de la vida
eterna que ja tenim oportunitat de viure, com visqué el publicà que ho va
deixar tot per seguir la crida del Senyor. I cada celebració eucarística és una
oportunitat per asseure’ns a la taula del Senyor i escoltar els seus
ensenyaments.
«Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat»,
és la pregària que tots nosaltres podem fer avui havent vist què és el que el
Senyor ens proposa: que seguim un nou estil de vida. El Senyor ens convida avui
a revisar quines són les nostres actituds amb els qui tenim més a prop, perquè
puguem arribar amb goig a la destinació de la Pasqua. Seguint els consells
d’Isaïes, podem preguntar-nos avui si en el nostre dia a dia som dels qui
cerquem el bé dels altres per davant del nostre, o bé si ens inhibim quan algú
necessita la nostra ajuda. Veient l’actitud dels fariseus, ens podem preguntar
si som dels qui classifiquem a les persones en bones o dolentes des d’una perspectiva
subjectiva. I veient l’exemple de Jesús, podem preguntar-nos encara si som dels
qui confiem en els altres encara que hagin caigut, o bé si els nostres
prejudicis ens impedeixen de descobrir en l’altre el fill estimat de Déu que –com
nosaltres– també és. L’amor del Senyor
vessa bondat, cantàvem al començament d’aquesta Missa. Sapiguem nosaltres
també estimar als altres amb aquest amor sense límits, siguem com Jesús
misericordiosos amb tothom, i compartim amb els altres els dons que Déu ha
posat en nosaltres. Serà així com farem d’aquesta quaresma un camí que ens
dugui cap a la veritat autèntica.
Homilia del dissabte després de Cendra
