Siguem cercadors del Crist, i transmissors de tot el que d’ell hem rebut
La litúrgia d’avui ens presenta el Crist com
aquell qui guareix la humanitat i enderroca el mal. Jesús és aquell qui fa fora
el mal de les nostres vides, i ens allibera del seu esclavatge. A la primera
lectura hem escoltat una escena del llibre de Job, el gran malalt. Job
representa aquesta humanitat trasbalsada pel neguit, i Jesús és el metge que la
guareix. I ho fa amb la seva paraula, que ens porta la força guaridora de Déu,
que el mateix Jesús obté amb la pregària: Jesús es llevava «de bon matí, quan
encara era fosc», i pregava en un lloc solitari; i després traslladava a tots
els qui l’anaven a trobar aquesta força amb la seva predicació. També el Salm
responsorial ens ha fet veure en forma poètica aquesta qualitat guaridora de
Déu, que és qui «conforta els cors desfets, i embena les ferides». Així com el
llibre de Job ens portava la visió pessimista d’un home que no se’n pot sortir
per si mateix, el Salm ens donava la visió optimista: podem comptar sempre amb
la paternitat bondadosa de Déu, que ens ofereix sempre la seva gràcia i la seva
protecció. I la segona lectura ens deia precisament que la missió de l’Església
és la de portar la paraula de Déu a la humanitat: així com Jesús havia vingut
per predicar la bona nova, també St. Pau com a deixeble seu participava
d’aquesta missió de ser testimoni de la veritat.
Les lectures
d’avui, doncs, ens han presentat Jesús des d’una triple perspectiva: Jesús és
aquell qui guareix les ànimes ferides, aquell qui evangelitza la humanitat, i
aquell qui prega. I l’Eucaristia que estem celebrant, en la qual estem reunits
a la presència del Crist ressuscitat, és la continuació natural d’aquestes tres
vessants. La celebració eucarística sintetitza aquesta triple faceta, i és per
a nosaltres com una font que no deixa mai de rajar: sempre que ens hi acostem
ens és oferta la seva paraula guaridora, tenim l’oportunitat d’anar
evangelitzant de manera contínua els nostres cors, i se’ns ofereix de nou la
possibilitat de dialogar amb el Pare a través de la paraula de vida que hi
rebem.
I aquesta triple visió del Crist ens marca
també l’itinerari que, com a cristians, haurien de seguir les nostres vides.
Cada cristià ha de ser un apòstol, un evangelitzador: en el nostre món sovint
mancat de referents, tots estem cridats a ser missioners i testimonis de la
veritat allà on siguem. Cada cristià ha de portar als altres l’amor de Déu que
ell ha rebut, per ajudar als qui tingui més a prop a guarir les seves ferides.
I cada cristià ha de trobar moments de diàleg amb Déu, i obrir-li sovint el seu
cor perquè l’Esperit Sant el pugui anar treballant, i així entre tots fem
créixer cada dia més i més el seu Regne. Déu no ens ha donat un món
completament acabat. Cadascun de nosaltres podem contribuir des dels nostres
llocs a fer-lo millor. I els cristians tenim l’ajuda inestimable de la
pregària, a través de la qual podem dialogar amb Déu, i anar veient què és el
que podem fer des del lloc on som. Aprofitem el que ens hagi dit en aquesta
Eucaristia. Siguem evangelitzadors, i fem-ho arribar als nostres contemporanis.
Deixem que el Crist guareixi els nostres neguits, i així també nosaltres
contribuirem a fer-ho a es persones necessitades. Siguem, com el Crist,
col·laboradors del Pare per fer fora el mal del nostre món. «Tothom us està
buscant», li van dir els deixebles a Jesús. Siguem també nosaltres aquests
cercadors del Crist, i transmissors de tot el que d’ell hem rebut. Serà així
com, a més de deixar-nos guarir per ell, contribuirem a fer-lo present en el
nostre món.
Homilia del Diumenge de la setmana v durant l’any / B
