Estem cridats a ser gra de blat que es transformi en vida per als altres
Jesús té una gran habilitat, una habilitat que
tots els professors voldrien tenir: sap explicar amb exemples ben senzills,
realitats molt complexes. Ho demostra l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, on ens ha explicat una cosa tan difícil d’entendre com la
resurrecció, amb una imatge tan senzilla com la del gra de blat, que per donar
vida i fruit ha de morir primer, s’ha de transformar. Més senzill, impossible. Però,
¿perquè ens parla de resurrecció, si el que li havien dit els deixebles és que
hi havia uns grecs que el volien conèixer? Li diuen que hi ha uns estrangers no
creients que l’esperen, i ell respon parlant de la glorificació, d’aquesta
transfiguració que havia d’experimentar. Què ens vol dir el text, amb això?
Doncs segurament que, per conèixer Jesús de veritat, necessàriament hem de
parlar de la resurrecció. Perquè el coneixement de Jesús no es pot limitar al
del personatge històric, sinó que estem cridats a conèixer el Crist ressuscitat
de forma personal, estem cridats a conèixer el Déu viu, i establir-hi una
relació d’amistat. Voleu conèixer Jesús? Ho podeu fer fins al final, fins a
arribar a participar de la seva resurrecció. Perquè si Déu va glorificar Jesús
no va ser per donar-li un premi, sinó –com diu el text– «per vosaltres». És a
dir, per nosaltres.
«Voldríem veure
Jesús», deien els grecs. Nosaltres podem acomplir aquest desig a l’Eucaristia.
Perquè la celebració és un bell exemple d’aquesta transformació a la que tots
estem cridats: A l’Eucaristia, el gra de blat esdevé de forma miraculosa el pa
de la seva paraula. A l’Eucaristia, es fa realitat aquesta trobada amb el Jesús
ressuscitat, on participem del seu cos, que és el poble reunit en el seu nom. A
l’Eucaristia es fa present el Crist, que ens parla a cadascun de nosaltres aquí
i ara, de forma viva i real: tot allò que avui hem escoltat en les lectures, ens
ho ha dit de forma particular, a nosaltres. A l’Eucaristia, menjant el pa de la
seva paraula, la seva llei queda inscrita en els nostres cors, com el profeta
Jeremies ens avançava en la primera lectura que Déu tenia intenció de fer. A
l’Eucaristia, que és el memorial que Jesús ens va deixar perquè ens poguéssim trobar
amb ell un cop i un altre, podem conèixer Jesús si deixem que la seva paraula entri
de veritat en nosaltres, i des de dins vagi modelant les nostres vides.
«Voldríem veure Jesús». El desig d’aquells
grecs, és també el nostre. Perquè tots i cadascun de nosaltres en tenim una
mica de grecs, en el sentit que no som plenament creients. Ho hem d’anar esdevenint,
i hem d’anar avançant cada dia una mica més en el camí de la fe. La Quaresma és
un camí que ens prepara; però no ho hauria de fer només durant quaranta dies: tota
la nostra vida hauria de ser una Quaresma en el sentit que hauria de ser una
preparació per dur-nos un dia a la Pasqua definitiva, quan nosaltres també
ressuscitem, i participem de la Glòria de Déu. Tots hi som cridats. Però hem de
passar per la creu: «Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol,
però si mor, dóna molt de fruit». Això no vol dir que haguem de donar la vida
físicament. La creu és aquesta porta d’entrada que transforma el nostre
sofriment, i el converteix en gràcia. Donar la vida vol dir donar el nostre
temps, donar-nos als altres, i saber fer no pas allò que m’és útil a mi, sinó
als altres. Jesús és aquest gra de blat que morint i ressuscitant ho ha fet per
nosaltres. I també nosaltres som cridats a ser gra de blat que es transformi en
vida per als altres. És una crida universal: «Si algú es vol fer servidor meu,
que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan
servidors meus», deia l’evangeli. Tothom, absolutament tothom, està cridat a
deixar-se transformar per Déu: el pare, i el fill; el professor i l’alumne; el
metge i el malalt; el qui pensa com nosaltres i el qui no... Tots els cristians
estem cridats a morir a la nostra voluntat, per saber fer la de Déu. Siguem,
doncs, gra de blat, i deixem-nos transformar per Jesús. Serà així com tots
avançarem cap a un món més just i solidari.
Homilia del diumenge de la setmana V de Quaresma / Cicle B
Jr 31,31-34 / He 5,7-9 / Jn 12,20-33
