Podem tornar a començar cada dia si tenim fe en Jesús, hi establim una relació d’amistat, i hi dialoguem.
«Jo sóc la resurrecció i la vida». Aquestes
paraules que acabem d’escoltar, posades en boca de Jesús, resumeixen el
missatge de l’evangeli d’avui. Però val la pena que ens fixem en el moment en
què són dites: Llàtzer havia mort, ja estava enterrat, i la seva germana Marta
havia perdut l’esperança. Ella creia que si Jesús hagués estat allà el seu
germà no hauria mort; però ara, un cop mort, ja no hi havia res a fer: calia
esperar la resurrecció del darrer dia. En canvi, la resposta que Jesús li dóna
en aquell moment capgira la situació: fa que els esdeveniments del darrer dia
quedin en un segon terme, i la resurrecció se situï en el terreny de la relació
personal amb ell: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi,
encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai
més». L’autèntica resurrecció, la vida en plenitud, només es pot donar creient
en Jesús. I no només creient-hi: fent-se amic d’ell, dialogant-hi, i cultivant
una relació personal d’amistat amb ell que vagi creixent dia a dia.
L’Eucaristia és un bon
lloc per a cultivar aquesta amistat amb Jesús: la celebració és un lloc de
trobada amb ell, perquè com ell mateix ens diu, allà «on n’hi ha dos o tres
de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells». Un
cop reunits amb ell, a l’Eucaristia també hi podem establir un diàleg com feia
Marta a l’evangeli d’avui, perquè és Jesús qui ens parla a través dels textos
que a l’Eucaristia hi són proclamats. I encara més: l’Eucaristia ja és una
penyora de la resurrecció, perquè el mateix Jesús ens diu que «Qui menja la
meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer
dia». A l’Eucaristia rebem l’Esperit Sant de Déu, aquell Esperit que ara invocarem
al damunt del pa i del vi, i en la comunió ens serà donat perquè entrem ja des
d’ara en aquesta plenitud de vida.
«Ho creus, això?», preguntava Jesús a
Marta just després d’haver afirmat que els qui creguessin en ell mai més no
moririen. És la pregunta que tots nosaltres ens podem fer avui: Ens ho creiem, això? Marta va respondre
amb una confessió de fe: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill
de Déu que havia de venir al món». Si nosaltres també fem aquesta professió de
fe, i ens creiem de debò que Jesús ha vingut per salvar-nos, el seu pas per les
nostres vides no ens pot deixar indiferents. La mort de Llàtzer simbolitza la
nostra condició de pecat, en la qual caiem sempre que desobeïm Déu. I
ressuscitant Llàtzer, Jesús ens recorda que tots nosaltres també podem tornar a
començar cada dia, si tenim fe en Jesús, hi establim una relació d’amistat, i
hi dialoguem. No hem de perdre l’esperança. Perquè hi ha una continuïtat entre
la nostra vida i la vida eterna, que no és una cosa futura sinó que ja ha
començat ara i aquí; i la mort només és el pas d’un estat a un altre: «Els qui
creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no
moriran mai més».
Homilia del dia de lliure elecció de la v setmana de Quaresma
