Els cristians estem cridats a portar un missatge de pau i esperança a tothom
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és un fragment del llarg diàleg de Jesús amb els seus deixebles que Joan situa en el sant sopar, a les vigílies de la Pasqua. És un diàleg molt dens de contingut, i ens pot sobtar veure com els seus propis deixebles, que ell mateix havia escollit, tenien dubtes: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes?». Però malgrat els seus dubtes Jesús els dona confiança. Així com Jesús s’identifica plenament amb el Pare, Jesús dóna als seus deixebles el poder d’identificar-se amb ell, i fer el mateix que ell fa: «Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans», els deia. Potser per això, aquests primers deixebles no tenien por de predicar la seva fe als jueus i als no jueus, com llegíem a la primera lectura. «T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra» són les paraules del profeta Isaïes que els deixebles es van fer seves: la missió dels deixebles era –i continua essent– la de dur la salvació als altres, pels segles dels segles, tal com va fer Jesús. Sense por, i malgrat les dificultats.
El diàleg amb Jesús en el context del sant sopar, per nosaltres és aquesta eucaristia, i totes les que celebrem. Els primers deixebles que portaven la paraula del Crist als seus contemporanis, avui som nosaltres. I el context de la Pasqua que estem celebrant ens ha de ser una ajuda per adonar-nos-en: Jesús ressuscitat, que ha fet el pas de la mort a la vida, avui es fa present en aquesta celebració i es reuneix amb nosaltres per dialogar un cop més través de la seva paraula. I nosaltres ens hem de sentir hereus de la responsabilitat que dóna als seus deixebles: «Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans». És a través nostre que es faran realitat les paraules del salmista; és a través dels deixebles de cada moment que tothom podrà veure, «d’un cap a l’altre de la terra, la salvació del nostre Déu».
Com a cristians tenim una responsabilitat, i no només és la de preguntar-nos qui és Jesús per a nosaltres. Hem de ser conscients que a través dels cristians el Crist ressuscitat es fa present en el món. I si l’altre és el Crist a qui hem de servir, aquest altre també som nosaltres per als demés. Estem convidats, doncs, a ser portadors dels valors de l’evangeli al nostre món. Malgrat els nostres dubtes, també hem estat cridats per Jesús a ser llum per a les nacions. Malgrat les dificultats que pugui tenir la nostra societat, estem cridats a portar un missatge de pau i esperança a tothom: als que pensen d’una manera i als que pensen d’una altra; com els primers deixebles parlaven als jueus, i als no jueus. «Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant». També per a nosaltres aquests han de ser els indicadors de ser el bon camí. No defallim en la recerca d’aquests valors, i tinguem confiança. Ell l’ha tingut primer en nosaltres.
Homilia del dissabte de la setmana iv de Pasqua
