Jesús es pot manifestar als altres a través nostre, també enmig de les aigües agitades
Quan Déu va revelar el seu nom a Moisès a la muntanya de l’Horeb, li va dir: «Jo sóc el qui sóc». Era una resposta enigmàtica, i ho havia de ser; perquè el misteri de Déu no es podia abastar ni tancar en unes paraules. I era una resposta que connecta directament amb les paraules que acabem de sentir que Jesús dirigia als seus deixebles que estaven a la barca: «Sóc jo. No tingueu por». Jesús, doncs, per mitjà d’aquestes paraules s’identifica plenament amb la realitat de Déu, que camina per damunt de l’aigua igual que l’Esperit de Déu planava sobre les aigües al començament de la creació. Aquest text, doncs, escrit a la llum de la Pasqua, associa Jesús amb el Déu de l’Antic Testament; perquè la manifestació plena de Déu només s’havia de donar quan intervingués salvant el seu poble, tal i com ja havia fet abans intervenint a favor de l’antic poble d’Israel.
Qui era, aquest Jesús que caminava sobre el mar? Qui era aquest Jesús que anava cap als deixebles per salvar-los? Després de la resurrecció de Jesús, els deixebles ho van començar a entendre: Aquest Jesús que «és», com també «era» el Déu dels patriarques, era algú més gran que el rei que esperaven, era algú més gran que el Messies que havien imaginat. Aquest Jesús que acabava de multiplicar els pans just abans de la tempesta, és el mateix Jesús que en la celebració d’avui se’ns torna a donar en el seu pa, i ho fa perquè nosaltres també ens donem als altres en el que «som». No tinguem por de deixar-lo pujar a la nostra barca.
Tots nosaltres, avui, estem a la barca de l’Església. És una barca que navega enmig de les dificultats, de les aigües agitades. Però no hem de tenir por. Perquè per grans que siguin les dificultats per les que passem, Jesús sempre passa per damunt d’elles i ve cap a nosaltres. I ens demana que no tinguem por, perquè no han de ser les nostres qualitats personals les que ens salvin: ho ha de ser la fe en Jesús ressuscitat, que mai no deixa de venir cap a nosaltres encara que aparentment no el puguem veure. Abans que puguem fer res, la confiança en ell farà que la barca toqui terra, com passava a l’evangeli d’avui. La fe en Jesús ressuscitat és la que ens dóna fortalesa i fa que puguem vèncer els nostres límits i les nostres debilitats, és el que ens fa tocar terra ferma. «Sóc jo. No tingueu por». Deixem-nos interpel·lar per Jesús, ara que el rebrem de nou; tinguem el coratge de veure’l i d’escoltar-lo, perquè encara que tinguem dificultats, Jesús no deixa mai de venir a nosaltres. Sapiguem-lo veure en les dificultats del nostre món, i no pensem que per veure’l siguin necessàries les aigües tranquil·les: l’ajut de Déu pot venir enmig de la tempesta. I enmig de les aigües agitades, també nosaltres podem ser aquest ajut de Déu, i també a través nostre Jesús es pot manifestar als altres. Sobretot en les dificultats.
Homilia del dissabte de la setmana II de Pasqua
