Els cristians hauríem de saber guanyar-nos la nostra autoritat cada dia
El recinte del temple era un ampli espai en el què hi convergia tothom, fins i tot els qui no eren jueus. I és en aquest marc que l’evangeli d’avui ens dóna mostra del diàleg de Jesús amb les autoritats del seu temps, un diàleg que pel què hem sentit, no va ser fàcil. Els representants dels tres grups que formaven el Sanedrí interrogaren a Jesús amb una pregunta capciosa. Jesús acabava d’entrar a Jerusalem i havia expulsat els venedors del temple, i ho havia fet causant admiració en la gent. Una admiració que es generava quan escoltaven la seva doctrina, i veien les seves obres. I és que poder i autoritat, no sempre van junts. Els membres del Sanedrí tenien un poder per causa del seu càrrec; però no eren admirats per la gent. I Jesús tenia autoritat, sense tenir cap càrrec. Com podia ser? Jesús no els ho va voler respondre perquè era una obvietat: el poder el pot donar un càrrec; però l’autoritat se l’ha de guanyar cadascú, dia a dia: amb coherència de vida, i amb autenticitat en la manera de comportar-se.
En aquesta celebració fem memòria dels sants màrtirs Marcel·lí i Pere, dos cristians del s. ivque van morir per causa de la seva fe durant la persecució de Dioclecià. Encara que de les seves vides només en sapiguem coses més aviat llegendàries, al menys sabem que compartien amb Jesús la seva autenticitat i la coherència de vida pel testimoni que van donar en la manera de morir. Ells –com Jesús– es van guanyar l’autoritat, i el seu exemple de fidelitat a uns principis ens és vàlid encara avui.
L’evangeli d’avui i l’exemple dels màrtirs Marcel·lí i Pere, doncs, són per a nosaltres un paradigma del què hauria de ser la nostra vida com a cristians: En l’atri del temple que és l’ampli espai del nostre món, on hi convergeixen tot tipus de persones i de creences, els cristians ens hauríem de guanyar la nostra autoritat cada dia. Ho podem fer essent homes i dones coherents: les nostres obres haurien d’estar sempre d’acord amb els nostres principis. No podem ser cristians només de nom, sinó que l’amor que Jesús ens va demanar que tinguéssim amb tothom ha de traspuar de les nostres obres, siguem qui siguem i fem el que fem. El nostre món, com el del temps de Jesús està necessitat de persones que actuïn amb autenticitat de vida. I encara que pugui semblar que alguns qüestionin les nostres creences, el nostre objectiu no hauria de ser la polèmica, sinó estimar tothom. Jesús va tallar la discussió amb les autoritats que el volien comprometre; no era el seu objectiu discutir, sinó estimar. Els sants màrtirs tampoc no es van enfrontar a les autoritats que no els entenien, sinó que van transformar les dificultats en testimoni. Nosaltres també hauríem de saber guanyar-nos l’autoritat cada dia enmig de la pluralitat del nostre món, a base d’amor i de la recerca contínua del bé. Que la celebració d’aquesta eucaristia ajudi a ser més conscients d’aquesta responsabilitat que tenim.
Homilia del dissabte de la setmana viii / ii – St. Marcel·lí i St. Pere, màrtirs
