Quines són les dues monedes que cadascú pot tirar al tresor de la humanitat?
Un cop més, germans i germanes, Jesús ens posa com a exemple una persona que estava a l’últim graó de l’escalafó social: una vídua pobra. I no ho fa pels seus recursos, o per la seva posició: ho fa per la seva actitud. Aquella vídua va actuar per convenciment i per responsabilitat, i el seu gest que era materialment molt petit, no va passar desapercebut. Perquè totes les persones som igualment importants als ulls de Déu; siguem qui siguem, i ocupem el lloc que ocupem en la societat. L’evangeli no es cansa de repetir que qualsevol cosa que fem, per petita que sigui, ens serà tinguda en compte per entrar al Regne de Déu. I en aquest mateix sentit parlava St. Pau a Timoteu en la primera lectura: «conserva sempre el bon seny [...], compleix bé el teu servei», li demanava. Perquè per a portar als altres el missatge de l’evangeli, que és l’amor amb què hem d’estimar tothom, no calen heroïcitats: tothom ho pot fer amb els petits gestos de cada dia i complint bé les seves obligacions a través de les persones que té al voltant.
En aquesta Missa fem memòria de St. Efrem, diaca i doctor de l’Església que va predicar a la Síria del s. iv. Aparentment, St. Efrem i la vídua pobra pot semblar que no tinguin res a veure. Però l’esperit que els va moure és exactament el mateix. Com la vídua pobra, St. Efrem va donar del que tenia, que eren els dons que Déu li havia fet amb la seva saviesa i eloqüència. Aprofundint en l’estudi i sense pretensions de fer carrera, va ajudar a les persones del seu temps a caminar cap a Déu. I els escrits i ensenyaments que ens va deixar encara ens ajuden avui, perquè no han perdut aquell valor que va beure de la mateixa font. El seu exemple posat en relació amb l’evangeli d’avui, ens ensenya que fent allò que sabem tots podem aportar coses importants al nostre món. Ho hem de fer a partir dels dons que hàgim rebut, i la situació que ocupem. I aquest esperit que el va moure a ell i que un dia mogué a la vídua pobra, és el mateix que rebem nosaltres cada cop que ens acostem a la taula de l’Eucaristia.
Són diverses les consideracions per a les nostres vides que podem fer a partir d’aquest petit gest que llegíem en l’evangeli. Independentment del nostre poder adquisitiu, tots som pobres en alguna cosa; però també tots som rics dels dons que Déu ens ha donat, i que cadascú ha de descobrir i fer fructificar. I a més, tots som capaços de fer petits gestos amb les persones que tenim a la vora; petits gestos que, sumats, es converteixen en accions molt grans. Abans que St. Efrem i que la vídua pobra, tenim per damunt de tot l’exemple de Jesús, que posant la seva vida al servei dels altres ens va donar un model de vida que encara seguim. Avui, doncs, som convidats a preguntar-nos quines són les dues monedes que cadascú pot tirar al tresor de la humanitat. Que aquesta invitació no es quedi només en una declaració d’intencions, sinó que siguem capaços també de dur-la a terme.
Homilia del dissabte de la setmana ix / ii – St. Efrem
