El diàleg amb Déu ens va guiant en la construcció del seu Regne




Les lectures d’avui ens parlen de la pregària. Què és la pregària? Pregar no és tan sols parlar amb Déu, sinó que és dialogar-hi: parlem amb ell, i escoltem el que ell té per dir-nos. En la primera lectura, hem pogut escoltar com entre Abraham i Déu hi havia aquest diàleg de manera directa: Abraham parlava amb Déu, i Déu li responia. I la conversa anava avançant. Algú pensarà: això no és així. De fet, molts ho voldríem! Ens agradaria que Déu ens enviés un WhatsApp al mòbil, que ens digués de manera clara i directa el que vol… però no ho fa. Més ben dit: ho fa d’una altra manera. Als cristians, Déu ens parla en la persona del Fill, a través de Jesús, que va venir per salvar-nos, i portar-nos una paraula definitiva de pare de Déu. I què ens va dir, Jesús? Ens va ensenyar a pregar amb el Parenostre, com sentíem en l’evangeli. Però tot seguit, ens digué també la manera d’escoltar-lo a ell, i saber què ens vol dir. I és a través de les persones que tenim al voltant. L’evangeli ens parlava de l’amic que es presenta a mitja nit, o del fill que demana coses al pare. Tant és: sempre que una persona ens demana alguna cosa, potser és Déu que ens està demanant allò.
L’eucaristia que estem celebrant és, per excel·lència, el lloc on ens trobem amb Jesús. A cada eucaristia, Jesús es fa present enmig nostre, i tenim l’oportunitat d’escoltar-lo. Les paraules que hem sentit en l’evangeli, i que un dia va adreçar de manera física als seus deixebles, avui ens les ha dit a cadascun de nosaltres, aquí i ara. I ens ha demanat que preguem, que dialoguem amb ell. L’amic que ve de nit, el fill que demana coses al seu pare, no són sinó paradigmes de les persones que cadascú tenim al voltant, i a través de les quals tenim l’oportunitat de servir el Senyor, i escoltar-lo.

És fàcil, doncs, treure’n una conclusió per a les nostres vides: cada dia, siguem on siguem, fem el que fem, tenim persones al nostre voltant. I escoltant-les, atenent-les, estimant-les, tenim l’oportunitat de posar en pràctica allò que Jesús ens demana. Quan venim a Missa, podem sentir una paraula de la seva boca; i podem parlar amb ell. Però és en la vida real de cadascú, on hem de posar en pràctica allò que hem sentit de Jesús., allò que ens ha demanat. Abraham, dialogant amb Déu, va poder comprovar que la misericòrdia és allò que defineix Déu d’una manera més exacta. Nosaltres, escoltant aquest diàleg, estem convidats a imitar la seva misericòrdia, i a fer-ho amb les persones que Déu ens ha posat més a prop, encara que de vegades ens costi. Que com a do d’aquesta eucaristia, Déu ens faci arribar el seu regne a través dels qui tenim a prop, servint-los fem la seva voluntat i ens guanyem el nostre pa; que Déu ens ensenyi a perdonar, i no permeti que caiguem en la temptació de pensar-nos que ja ho tenim tot fet: el diàleg amb Déu és el qui ens va guiant en la construcció del seu Regne.

Diumenge de la setmana xvii durant l’any / C
Gn 18,20-32 / Lc 11,1-3 

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació