Qui és, Déu? Qui som, nosaltres?
La festa d’avui ens convida a fer-nos una pregunta difícil: Qui és, Déu? És un ésser suprem que viu a la Glòria i està per damunt dels nostres sofriments? O, al contrari, és aquell que s’identificà tant amb el patiment humà que acabà sofrint la mort ignominiosa de la creu? Jesús ens respon aquesta pregunta presentant-nos una imatge de Déu que uneix les dues coses: per mitjà de la creu, Déu és aquell que és capaç de transformar la mort en vida, i el dolor en joia. Per la resurrecció, Déu transforma allò que era un instrument de mort horrible en una font de vida. Perquè la creu no fou el final de res, sinó una porta que ens obrí una nova dimensió. I no només per a aquell qui la patí, sinó també per a «tots els qui creuen en ell», com ens deia l’evangeli.
A l’Eucaristia, el pa i el vi també són transformats. Per la seva paraula, allò que només eren uns dons purament materials es converteixen en la presència real del Crist. I rebent-los incorporem en nosaltres precisament aquella seva paraula que ens ha d’anar transformant per dins poc a poc, com si fos aquella aigua que passant contínuament per damunt la pedra és capaç d’arrodonir-la i fer-la suau. Jesús, doncs, no només ens ensenya la força transformadora de Déu, sinó que ens dóna a tots l’oportunitat de participar-hi cada dia de l’any.
Nosaltres, cristians, seguint els passos de Jesús també estem cridats a deixar-nos transformar per ell, i a transformar en bé el mal que hi hagi en nosaltres i al nostre voltant. Però tenim tanta familiaritat amb la creu que potser sovint oblidem el seu veritable significat. Jesús ens demana que cadascú porti la seva creu, però amb això no ens està demanant que patim en silenci i ens aguantem: vol dir que sapiguem transformar el mal en bé, com ell va fer. Hi estem disposats? Podem limitar-nos a viure les situacions no desitjades com handicaps o desgràcies, com els passava als israelites de la primera lectura. O podem mirar de veure-les com a oportunitats que ens ajudin a millorar el món a partir del nostre entorn. Seguint l’exemple de Jesús, els cristians hauríem de saber fer que els nostres sofriments diaris, siguin quins siguin, es converteixin en ocasions de creixement. Com Jesús féu a la creu. Començàvem preguntant-nos per Déu, i després ens hem preguntat per Jesús. Però… Qui som nosaltres? Som aquells qui defugim el patiment i intentem evitar-lo? O som aquells qui estem oberts perquè la seva gracia transformadora actuï en nosaltres, i nosaltres en el món? Que la festa d’avui ens ajudi a ser dòcils a la seva gràcia, i sapiguem estar sempre oberts per no quedar encallats en els esculls, sinó per afrontar-los i superar-los amb la transformació que això comporta en les nostres vides.
