Cadascú de nosaltres podem ser aquell pecador que el Senyor ha vingut a cridar
«No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors». Déu ens va crear a la seva imatge i semblança. I fent-ho ens va voler oberts a la veritat i a la bellesa, ens va donar el sentit del bé moral i de la llibertat, i va permetre que aspiréssim a l’infinit i a la felicitat. Però encara que tot això sigui real per a nosaltres i puguem arribar a tenir un veritable desig de Déu, no és menys cert que, per ser conseqüent amb ell mateix, Déu va permetre que fent ús de la nostra llibertat poguéssim viure d’esquena a Ell i el rebutgéssim. L’home pot viure allunyat de Déu i oblidant-se d’ell; pot viure en pecat. Però això no treu que Déu, amb la seva infinita misericòrdia, no pari de cridar-lo un cop i un altre. Per això ens va enviar el seu propi Fill, que ens digué: «No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».
La litúrgia ens recorda aquesta missió del Senyor justament ara que comencem la Quaresma. Perquè, per bona intenció que tinguem, sempre ens podem equivocar —ni que sigui per omissió. I precisament per això necessitem aquest temps de parada en el camí, de fer balanç del que hem recorregut, i de revisar la direcció que portem. El necessitem per tornar a ell si ens hem apartat. El necessitem per assegurar-nos un cop més d’estar caminant cap a la felicitat a la qual estem cridats, i que només trobarem d’una manera plena en Ell. Per tot això, el Senyor no deixa mai de recordar-nos: «No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».
Qui són els pecadors? Els altres? O potser jo també en sóc un? El Senyor ens demana “que no fem caure els altres, ni els assenyalem amb el dit; ens demana que donem el nostre pa als qui passen gana i satisfem la fam dels indigents”, fent servir les paraules que sentíem del profeta a la primera lectura. Però no sempre tenim la fortalesa per a fer-ho, i per això tots som una mica pecadors. I Jesús, que ens condueix pel camí de la vida i vol saciar la nostra fam espiritual en el desert d’aquest món, ens dóna sempre una nova oportunitat per salvar-nos: tots nosaltres podem ser aquells pecadors que Jesús ha vingut a cridar. Només cal que estiguem atents a la seva veu i li fem cas, com féu Leví. Com ell, hem de tenir la fortalesa de deixar enrere allò que ens allunyava de Déu i hem de seure a la taula amb Jesús per escoltar la seva paraula i deixar que aquesta paraula poc a poc ens vagi transformant. Serà així com podrem retornar al camí del qual ens havíem allunyat. Déu ens crida a la conversió. No ens amaguem a la crida d’aquell que no es complau en la mort del pecador, sinó que vol que es converteixi i que visqui. Encara que hàgim estat creats a la seva imatge i semblança, tots nosaltres podem ser aquell pecador que el Senyor ha vingut a cridar. Estiguem a punt per a convertir-nos a Ell.
Homilia del dissabte després de Cendra
