Sapiguem descobrir els nostres dons i posar-los a disposició dels altres.
Quan l’antic poble d’Israel, després de sortir d’Egipte, es va trobar al desert, no tenia res per a menjar. Havien dubtat de Déu i l’havien posat a prova. Com deia el Salm, «van oblidar Déu, que els havia salvats». Però, malgrat tot, Déu es compadí d’ells i els va alimentar en ple desert amb el mannà. Perquè la misericòrdia de Déu està per damunt de la nostra lògica, i Déu no podia deixar abandonat el seu poble. I si Déu havia actuat així amb l’antic poble d’Israel, com no s’havia de compadir Jesús de la multitud que havia vingut per escoltar-lo i portaven tres dies sense menjar! Amb la multiplicació dels pans, Jesús donava continuïtat a aquell miracle que segles abans ja havia estat obrat en favor del seu poble.
I en continuïtat amb aquell gest fet en el desert, en cada Eucaristia repetim encara la mateixa acció. «Prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava els trossos als deixebles perquè els servissin a la gent» és un relat amb una gran connotació eucarística. És l’inici del que nosaltres continuem avui aquí, en aquesta Missa, rebent i menjant del mateix pa de la seva paraula, després d’haver vingut com hem vingut amb el desig d’escoltar Jesús i seguir el seu consell.
Jesús preguntà als seus deixebles què tenien. Ja ho sabia, el que tenien. Però el que en realitat volia és que en prenguessin consciència, li ho presentessin, i ho posessin a disposició dels altres. Jesús, doncs, ens pregunta avui a cadascú de nosaltres: «Quants pans teniu?». Què podeu oferir als altres? Tots tenim alguna cosa que pot servir. I com aquells deixebles, ens convida a multiplicar el que ell mateix ens ha donat, i posar-ho a disposició. Déu és misericordiós, i està per damunt de les nostres febleses. I bo com és, a cadascú ens ha donat també alguna cosa bona. Només ens demana que en prenguem consciència, la descobrim, i que la posem a disposició dels altres. Ell ja farà la resta. I no només farà la resta, sinó que voldrà continuar el camí amb nosaltres: «Jesús […] s’embarcà i anà amb els deixebles a la regió de Dalmanuta», que ningú no sap on és. Perquè no importa qui siguem, on siguem o a on anem, si el que volem és fer el viatge amb Jesús. Per a poder anar amb ell, només cal tenir ganes d’escoltar-lo, i estar disponible a donar d’allò que tenim. No cal res més. Fer créixer els dons que tenim i donar-los als altres, siguin qui siguin, és estar en continuïtat amb allò que Jesús demanà als deixebles en ple desert. És el que va fer Maria, la primera cristiana, que després d’escoltar la paraula de Déu va donar al món el millor que tenia. Que la celebració d’aquesta Eucaristia, en la que és present el mateix Esperit que mogué Jesús, ens ajudi a prendre’n consciència, a saber descobrir els nostres dons, i a posar-los a disposició dels altres.
