Les persones que s’han deixat transformar per la Paraula de Déu, pensen més en els altres que en elles mateixes



Potser no és del tot fortuït que, en els còmics, quan un personatge té una idea li dibuixin una bombeta sobre el cap. També l’expressió “tenir una idea lluminosa” ja deixa entreveure que hi ha una relació entre la llum i la paraula, com veiem d’una manera més profunda a l’evangeli. Joan ens diu que «la llum veritable» va venir al món per il·luminar tots els homes (Cf. Jo 1,9). I els va il·luminar amb la Paraula. La Paraula —escrita amb majúscula— “existia des del principi, estava amb Déu, i era Déu” (Cf. Jo 1,1). Per mitjà de la Paraula Déu va crear tot el que existeix (Gn 1,3). I aquesta Paraula ha continuat actuant en el món a través de cada una de les persones que l’han escoltat i hi han confiat. No és perquè sí que el salmista diu a Déu: «La vostra Paraula fa llum als meus passos; [la vostra Paraula] és la claror que m’il·lumina el camí» (Cf. Sl 118). Aquesta Paraula que —com la llum— resplendeix en la foscor, és Jesús.

I és la mateixa Paraula que avui i ara, en el si d’aquesta celebració, ens parla a tots i a cadascun de nosaltres. A l’Eucaristia la paraula transforma el pa i el vi en el cos i la sang de Crist. I en rebre els dons dins nostre, la paraula va il·luminant el nostre camí, però sobretot va transformant el nostre cor al llarg de tota la vida, com ha passat amb tantes i tantes persones en la història. Sant Efrem, la memòria del qual avui celebrem, n’és un exemple: atret per la Paraula de Déu, va deixar que el seu cor quedés transformat per ella. I després, predicant-la a través de la bellesa del cant i de la poesia —però també amb l’exemple de la seva vida, va facilitar que moltes persones tinguessin la mateixa oportunitat.

De la mateixa manera que no es pot amagar un poble dalt d’una muntanya, no es pot amagar una persona que s’hagi deixat il·luminar per la paraula. I precisament això és el que Jesús demana als seus deixebles: que siguem llum, que siguem aquest testimoni de Déu en el món, com ho fou Joan Baptista. Ell no era la llum, però en donava testimoni. I nosaltres, barrejats en la nostra societat, estem cridats a seguir el mateix exemple. Jesús espera de nosaltres que treballem per portar la paraula de Déu allà on encara no ha arribat: al cor de les persones que tenim a la vora. Després, la llum ja farà el seu camí. De la mateixa manera que no es pot amagar un poble dalt d’una muntanya, tampoc no es pot continuar vivint igual si hem escoltat la Paraula i ens hem deixat transformar per ella. Sembla ser que Sant Efrem va morir en plena epidèmia de pesta, contagiat pels malalts als qui ajudava. Això no vol dir que ens haguem d’exposar, però sí que val la pena veure que les persones que s’han deixat transformar per la Paraula de Déu, pensen més en els altres que en ells mateixos. Siguem conscients d’aquesta missió que tenim, i amb la nostra manera de fer i de ser, donem claror al nostre entorn. Segur que se’ns acudiran bones idees de com fer-ho.


Dimarts de la setmana X durant l’any / II – St. Efrem

Mt 5,13-16

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació